Foto Film Calella

44ena Lliga Social de Fotografia 2016/2017


>> Bases de la Lliga 2016-17 (PDF)

Lliurament num. 8

1 Puntuació 8e lliurament (Final)

Comentaris sense malícia

Amb aquesta entrega hem acabat la present lliga 2016-2017 i el guanyador ha sigut en Joan Buch, felicitats per endavant.

He de dir que aquesta entrega he trobat forces fotos interessants començant per les guanyadores Joan Buch amb una bona foto en BN d'una embarassada amb un colom, bona foto, bona toma, bona idea. La d'en David Bou amb foto en BN amb una bona model amb bon posat i finalment la d'en Pere Bou amb un muntatge en BN d'una dona davant d'una carretera que fa una fuga a l'infinit, i si bé ja n'he vist de molt semblants particularment l'he trobat molt ben feta.

El Jurat aquest cop ha sigut de gent de casa, en Saurí i en Marco, sabem de les seves bones habilitats com a fotògrafs i com sempre han agradat a alguns i han desagradat a uns altres i a l'hora de comentar les fotos ho han fet amb coherència, però potser no s'han volgut mullar massa en les fotos segurament políticament més incorrectes des de el punt de vista fotogràfic, sempre segons el meu punt de vista. Em refereixo especialment amb la foto d'en Manel González que definiria com abstracta on uns troncs d'arbre clonats proposaven una imatge molt particular i per trencar tot això un ocell molt petit, quasi imperceptible però que trencava tota la possible simetria de la imatge; una idea arriscada, apassionant sota la meva manera de veure les imatges i sobretot terriblement innovadora de concepció. Bravo !!!! ... però clar, qui s'atreveix a posar-la davant , ja no dic fer-la guanyadora , però si més no premiar a la inventiva i la gosadia i premiar tot això fent que sigui al davant d'altres de tall més clàssic i avorrida i més si tenim en compte que tècnicament no li he vist cap defecte. Un cop més sembla que les meves opinions no concorden amb les dels jurats, tal vegada cal que m'ho faci mirar a la vista de la meva classificació final aquesta lliga.

Com he dit aquest cop podria citar altres bones fotos que m'han agradat, la d'en Botey, un retrat d'un pastor etíop amb un fusell. La d'en Torrentó, una foto d'estudi on un "tramper" amb el més pur estil USA estava molt reeixit sobretot després d'una postproducció amb un filtre Nick, com ell mateix va explicar, que li donava una pàtina molt interessant. La d'Escarmena per mi era un bon treball en BN on la model tenia com una mena de moviment que de manera acurada semblava que tirés uns objectes que amb habilitat havia posat artificialment, bona feina.

I podríem parlar d'altres força interessants, però al ser el darrer comentari m'agradaria fer unes reflexions finals com a resum del què he vist en aquesta Lliga, potser per veure si poden servir per anar avançant en el nostre camí de fotògrafs:

• Referent al tema de Jurats, crec que generalment ho han fet tot el millor que sabien, evidentment sense mullar-se massa no fora que ... Penso que els podríem d'ajudar si féssim que les entregues fossin temàtiques, i amb això no vull dir obligades, si no molt genèriques de manera que els hi fos més fàcil poder fallar, em refereixo com a exemple que fos "paisatge" o "retrat" .... així no es compararien pomes amb peres ... Com sempre cal parlar-ho a la preparació de la propera lliga. Prometo fer-ho. • Aquesta lliga m'ha acabat de confirmar que el que val és que un ha de fer el que realment li agrada fer, però que no val presentar fotos pel fet de presentar-les i que cada entrega caldria que fos un pas més endavant , amb tots els riscos que això comporta. • Un altra cosa que he vist és que la tècnica és important, potser massa davant d'alguns jurats que el fan servir per posar-la d'excusa a l'hora de comparar fotos, però realment no estem davant d'unes modes?, que per altra part han existit sempre on determinats estilismes que imperen ara fan que unes fotos semblen millor que altres ... Encara que com a imatges no aporten cap història, són únicament això imatges. • Suposo que aquestes alçades queda clar que hi ha algunes imatges que sempre passen per davant d'altres, així per exemple una imatge humana prima davant d'un paisatge, si la imatge és d'estudi, sembla que té més preferències a les de reportatge o carrer. Per descomptat una imatge conceptual sempre té menys simpatitzants que una imatge sense història darrera. ... Crec que tots ho hem parlat algun cop o altre. • El que sí que val la pena són els moments que podem parlar de fotos entre tots... i això no te preu. Doncs com diuen als dibuixos animats "eso es todo amigos" ... Que tots tingueu un bon estiu i pugueu fer moltes i bones fotos, gaudint d'elles.

No puc acomiadar aquests "comentaris sense malícia" sense demanar perdó si algun dels meus comentaris han ferit a algú, no ha sigut la meva intenció i demano perdó de cor.

Fins a la propera i molta salut.

Xavier

Lliurament num. 7

1 Puntuació 7e lliurament

Comentaris sense malícia

S'acosta ja el final d'aquesta lliga i si mirem la classificació sembla que seria cosa de dos na Carme Conde i en Joan Buch, de fet estan siguent els més regulars i això vol dir que han convençut als diferents jurats.

Aquest cop també han guanyat i les seves fotos han sigut les millors segons el jurat d'avui, que per raons externes a nosaltres únicament ha vingut un sol dels components d'AFOSANS .Ha estat un jurat que tenia les idees clares si parlem de composició i per això ha tingut molta cura a l'hora de mirar la composició de les fotos, potser de vegades i pel fet de ser un de sol s'ha trobat amb alguna incongruència a l'hora de puntuar alguna foto, però en general crec que ha sigut força coherent. Si he de dir alguna cosa més, diria que no ha volgut mullar-se massa i ha anat una mica a la cosa segura, però ha sabut defensar la seva feina i això ja de per si li dona un valor.

He de confessar que potser , i sempre segons la meva manera de veure , ha estat l’entrega més fluixeta del que va de Lliga; no he trobat cap foto a la que li pogués dir que tenia canya suficient perquè en passar m'obligués a mirar-la i quedar-me una estona a pensar si darrere hi havia una història, encara que veient les puntuacions que tenen les meves fotos darrerament no sé si sóc el més indicat per dir res, o jo estic en un altra dimensió o no sé pas que pensar .... perdoneu si vaig errat.

De totes maneres crec que val la pena mencionar la foto d'en Colomer, potser ja n'hem vist alguna més d'aquesta sèrie de persona asseguda que contempla un fenòmen, en aquest cas podríem dir un "forat negre", però la idea era bona.

La foto d'en Rojas és un bon exercici d'altes llums, una escena de Setmana Santa amb penitents en blanc i fons desaparegut i blanc, com diu ell, n'està aprenent. Penso que el resultat és ja espectacular, agosarat, però ben fet. Crec que el jurat no es va voler mullar.

La d'en Florencio, un retrat en color amb un fons com si fos un cel amb planetes, etc, crec que estava molt bé de llums, potser les mans no li feien massa de bo, però en sí la trobo molt més efectiva que d'altres d'estudi on el risc és mínim, tot són estratègies ...

La d'en Manel Gonzalez, un retrat en BN d'una nena a primer pla amb una figura desenfocada en un segon terme. Em recordava una de les fotos americanes de començament de segle passat. Si t'agraden aquestes fotos, crec que era bastant bona .

Aquests moments , i tot aprofitant que el Festimatge 2017 ja ha arribat al final, crec que el fet de veure alguna de les exposicions que han passat aquests Festimatge ens ha de fer pensar una mica en les fotos que fem. Analitzar el que fan els altres sempre ens ha de fer avançar en les nostres obres.

Doncs ja ens resta una sola entrega, tant de bo pugui dir que la darrera entrega ha sigut antològica... no em feu quedar malament.

Salut

Xavier Rigola

Lliurament num. 6

1 Puntuació 6e lliurament

Comentaris sense malícia

Ja hem passat el 6è lliurament, que val a dir ha sigut una mica esbiaixat pel que fa a l'hora del comentari comú de les fotografies, ja que prèviament s'han explicat els tallers que es faran al pròxim mes d'Abril dins del Festimatge a fi i efecte de què qui volgués ja es pogués apuntar. Això ha fet que no tinguéssim temps de passar totes les fotos abans que el jurat acabés amb les seves deliberacions, demano perdó per aquest fet a qui no es va poder comentar la seva fotografia, intentarem que no torni a passar més.

Tot parlant del Jurat he de dir que únicament vaig estar d'acord amb ells amb les dues fotos que varen fer guanyar, crec sincerament que eren les millors de l'entrega i potser hi afegiria la d'en Botey, un retrat en BN d'una noia etíop, però com no era un estudi, doncs no toca.

Les fotos guanyadores eren dos treballs d'estudi, en BN. Els dos estaven perfectament il·luminats i es diferenciaven amb el tema central, mentre que en d'en Francisco Escarmena era una noia nua en posició encongida i com si fos encaixada en la imatge, la de na Carme Conde era un retrat de mig cos d'un home calb que aguantava un ou d'estruç en una posició com la típica de Hamlet amb la calavera. La primera tenia una mirada molt intensa i la segona no mirava a la càmera. Bona feina per parts dels autors.

Una de les coses per les quals no estava d'acord amb aquest jurat és que he tingut la impressió del fet que consideraven, a la vista dels comentaris públics, que les bones fotos han de ser d'una determinada manera i totes les altres no tenen cap mena de valor, una mica com allò de: -"fixat les pobretes "... una mica com si dins les fotografies hi haguessin unes castes.

Doncs bé, avui comentaré les que van ser considerades, sempre al meu entendre i sense cap mena de rancúnia, com les "filles d'un Deu menor", i dins d'aquest cabàs podríem posar les que han sigut per exemple extravagants o d'exteriors o de Carnaval o les experimentals, etc. i amb això no vull dir que m'agradin amb deliri però han estat diferents i com que normalment cap jurat s'atrevirà a posar-les al davant "no fora que ... "em prenc aquesta llicència i que em perdonin els puristes.

Començaré per la de Santarén , una barreja de foto i dibuix sobre la foto, crec que és una bona idea i que cal més experimentació però crec que promet força. Un altre força interessant ha estat la d'en Comas, una foto senzilla d'una petita planta verda sobre fons verd desenfocat, pel meu gust molt maca, crec que pot formar part d'una col·lecció de flors i colors que ja ha presentat a d’ altres entregues, per mi una exposició amb aquesta temàtica podria ser molt interessant. Un altre a comentar ha estat la d’ Angie Pascón un reflex, o millor dit potser un fals reflex en un carrer que va donar força a parlar a la projecció per ser una agosarada manera de presentar una street-view però falsejada en la seva concepció, una aposta interessant i que si se segueix podria donar molt de si. I sense deixar el tema de duplicació d'imatge la d'en Fillat és precisament això, un claustre de monestir agosaradament duplicat i que ha donat com a resultat una imatge simètrica que té una profunditat i una força molt curiosa, però que clarament difícilment puntuarà, massa agosarada ...I podria seguir amb qui presenta una foto de reportatge d'un carnaval però ja seria fer ploure sobre mullat.

Resumint, crec que la gent que ha presentat aquestes fotos s'ha divertit mentre les feia i ha tingut el valor de fer-nos partícips d'unes idees no massa habituals a la nostra lliga que em fa pensar que encara tenim molt per aprendre i gaudir fent-ho. Des d'aquestes ratlles tots tenen la meva admiració i potser una mica d'enveja davant les noves idees i els nous reptes, tant de bo seguim en aquesta línia d'investigació i experimentació , ens farà bé a tots o correm el risc de quedar aturats i mirant-nos el melic.

Fins a la pròxima entrega que ja serà dins el Festimatge, segur que hi hauran exposicions dignes de veure i confirmar-nos que hi ha noves oportunitats de gaudir fent fotos, cada un les seves.

Xavier Rigola

Lliurament num. 5

1 Puntuació 5e lliurament

Comentaris sense malícia

En un dia especialment trist per alguns de nosaltres hem fet l'entrega num 5 d'aquesta Lliga, en un local ja molt més adequat per fer esdeveniments d'aquesta mena, on a poc a poc anem adaptant els suggeriments que tothom va aportant.

Ja posats en matèria he de confessar que per mi hi havia una clara guanyadora entre totes les obres presentades, amb la signatura d'en Quico Gavara és una d'aquelles fotos que tot just les veus t'entra com un formigueig a l'estómac i immediatament una mica d'enveja de què no siguis l'autor. Un retrat d'una nena petita que sembla que es posa o es treu un vestit, feta en blanc i negre, davant d'una paret blanca però amb rugositat ... i una mirada que enamora. Per mi té molt de mèrit perquè no és un "bodegó humà", és una foto possiblement improvisada, però no per això no cuidada en tots els detalls ....

Al comentari comú, va donar força de si la foto d'en Francisco Rojas, un bodegó molt ben il·luminat, amb un gran contingut de tonalitats fredes i de sobte un mocador vermell que distorsionava l'ambient fred. Això va portar a parlar de la necessitat de compondre també en funció del pes del color dels objectes. Curiosament es va donar el fet que aquesta fotografia en la projecció es veia molt bé, però que en la versió paper, un passe-partout massa petit la feia perdre efectivitat i es veia com encaixada. Un cop més cal entendre la importància de reflexionar una mica abans de posar un passe-partout , l'èxit o el fracàs pot dependre d'una bona decisió en aquest aspecte.

Un altre foto força interessant, va ser la d'en Robert Lluís , una foto en color que mostrava una sèrie de personatges que sortien per una porta i que tenia personatges moguts , desenfocats però que el personatge important estava totalment enfocada i en el seu lloc precís. Bona foto de reportatge amb personatges. Una llàstima que els jurats opinaren que el personatge principal ara massa petit (????).

Al final el jurat va fer guanyar tres fotos, les tres idèntiques de temàtica: "bodegons humans" .Un autoretrat de l'Escarmena; una noia embolcallada en una tela vermella, ben feta però que em feia la impressió que estava levitant, no sé si era aquesta la idea que tenia na Carme Conde al fer-la i finalment un bon retrat en blanc i negre d'una noia amb una mantellina d'en Joan Buch, amb molta feina de retoc. Que les tres estaven molt bé, no hi ha dubte. I al final el jurat és el que té la darrera paraula, per això el portem.

Tot parlant del jurat, gent de Blanes que han viatjat molt i que conec el seu bon treball fotogràfic, em va copsar que es perdessin en disquisicions tècniques i de vegades, pel meu gust massa "tiquismiquis", en algunes fotos i en d'altres deixessin passar alguns treballs no massa acurats.

Però el que no estic gens d'acord és en jutjar alguna foto per comparació amb altres fotos que ja havien vist en altres llocs i que els hi agradaven més. Cal jutjar el que es presenta, sigui com sigui i en comparació amb el que es presenta. Tots recordem grans retrats d'estudi millors que els que hi havia avui i no per això els eliminem, oi? Doncs aquesta regla caldria fer-ho per totes les fotos presentades. Que difícil és ser jurat !!!!.

Si donem una ullada a la classificació, sembla que na Carme Conde i en Joan Buch , amb el sempre incombustible Quim Botey tenen de moment més números per guanyar ... Però encara queden entregues perquè els perseguidors propers facin els deures. Avui acabo amb un "in memoriam" per na Montse Munt, sòcia i amiga del Fotofilm...I meva també. Que siguis on siguis et recordarem...I quan vegis a en Jaume .... dóna-li records de tots.

Xavier Rigola

Lliurament num. 4

1 Puntuació 4t lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega en una nit veritablement freda meteorològicament parlant, tot i amb això l'assistència va ser l'habitual demostrant que la gent gaudeix de les entregues cosa que és sempre molt complaent .

Com a comentari personal, la vaig trobar una mica sosa, en el sentit que no hi vaig trobar fotos espectaculars i potser no era l'únic en tenir aquesta sensació, ja que a l'hora dels comentaris, no va haver-hi massa polèmica, les fotos anaven passant i es veia clar que a tothom li anaven bé , potser perquè ja n'havien vist d'altres semblants, potser perquè totes les podríem mirar com bones fotos a les quals no calia dir massa gaire cosa. Ens caldrà alguna mena de revulsiu? Hem arribat a un punt on fem coses repetitives? No sóc qui per dir el què cal fer, o potser no sé el que caldria fer , o potser no cal fer res?

La que va tenir més comentaris va ser la que a la fi seria una de les guanyadores de l'entrega, em refereixo a la foto de Pere Bou, una instantània en BN d'un sense sostre, en primer terme, estirat a terra amb un desenfocat a tot el seu voltant que li donava profunditat a la foto. Jo la vaig trobar molt ben feta i amb molt de sentit. De fet va donar peu a vàries opinions sobre si el tipus de desenfoc calia que fos tant fort, o tan intens .... hi varen haver opinions per tots els gustos, crec que els arguments presentats varen ser força interessants. Les altres que varen guanyar, varen ser les de l'altre Bou, en David, que va presentar una foto d'estudi pur, d'una model, ben il·luminada, d'aquelles que sempre puntuen. La de Botey un retrat d'estudi , en BN, d'una noia embarassada i un efecte de sorra moguda com aquell que vol expressar que hi ha quelcom que ve, ben feta i amb qualitat, com no podem esperar menys d'en Quim. Finalment la d'en Buch, un bon retrat d'estudi en BN, ja n'hem vist d'altres, però és el que està treballant en Buch.

Cada cop més crec que les fotos són com llibres, o tal vegada viceversa, n'hi ha amb lletra grossa i curts , n'hi ha amb lletra menuda i llargs, per mi els dos són iguals d'acceptables. Aquesta entrega en tenim una bona mostra, jo diria que la foto d'en Comas, una foto d'una rosella al primer terme amb un format panoràmic i un desenfoc al fons amb lleugers tocs de vermells que donen sensació de profunditat, seria una foto senzilla, l'equipararia a un llibre amb lletra gran i poques planes. Per la contra la foto com la meva mateixa o la d'en Xavier Garcia: un retrat en BN on una figura inicialment humana, moguda i potser desenfocada, cridant de forma quasi boja, serien per mi un llibre amb moltes planes i lletra petita, que cal llegir amb temps i mirar una mica més fondament la seva història... crec que els dos tipus de llibres tenen el seu públic i com a tal cal que siguin tractades. La meva por és que cada vegada veig menys gent disposada a invertir una mica del seu temps en llegir llibres amb lletra petita i de moltes planes. Potser massa complicat, potser poc evident... No ho sé, però em sap greu comentaris com els que sento de -"és una foto complicada... aquí hi ha vàries fotos... em sobren imatges... ", les fotos les hem de veure tal com ens les presenten i és a la nostra mà si volem o no entrar a la història que ens presenta l'autor per simple o complexa que sigui, el que veig és que cada cop volem imatges més simples i evidents... el que em fa entendre, salvant les distàncies, que tele-cadenes com Tele5 siguin les que tenen més audiències...

Del jurat d'aquesta entrega únicament estic d'acord que la millor era la d'en Pere Bou. Fora d'això i després d'haver pogut parlar força estona amb ells de forma oberta i en "petit comitè", veig que tenim idees molt oposades, però això és el millor de les entregues, sempre pots parlar amb algú que té idees diferents de les teves i com sempre cal respectar-les encara que no les comparteixis.

Parafrasejant al mateix jurat "nosaltres estem aquí per fer feliços a uns pocs i infeliços a molts". Acabaré dient que a mi no em van fer feliç, tot el contrari... però què hi farem! Seguim sent amics.

Fins a la pròxima entrega.

Xavier Rigola

Lliurament num. 3

1 Puntuació 3r lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega en dates ja nadalenques, al nou local anem cercant la millor manera de fer les projeccions, el "fallo" del jurat etc, encara no va tot fi, cal que fem algunes modificacions perquè trobem la millor manera de fer-ho i amb l'ajuda de tots esperem tenir-ho ja tot a l'hora per la pròxima entrega.

Aquest cop els guanyadors han sigut quatre fotos, les quatre tenen una cosa en comú, són en Blanc i Negre, ja que per la resta són totalment diferentes. La d'en Botey, és un retrat d'un nen etíop, amb qualitat i un enquadrament força agosarat. La d'en Buch és un retrat d'estudi amb la qualitat que ja ens té acostumat, un cop mes si s'estria un bon model i es treballa bé , el resultat és sempre exitós. L'altre era la meva, una foto de reportatge on es mostra un actor en ple treball, simple, neta amb bona ambientació. Pel final he deixat la d'en Escarmena, per mi la millor de l'entrega. En poques paraules, és una foto de l'edifici emblemàtic de la Ciutat de "las ciències y las letras" de València, fins aquí no sembla res especial, però quan la vas mirant veus que les parets semblen de metall , amb una riquesa de matisos molt especial , un treball de Photoshop d'allò molt fi, per passar una foto agafada amb llum de tarda a una llum de nit .... ens ha promès que ens ensenyarà tot el procés de treball , pot ser una bona sessió.

Fins aquí les guanyadores pel Jurat que venia d'Arbúcies, però en les seves explicacions varen fer comentaris diversos sobre altres fotos, crec que els seus raonaments varen ser coherents amb les seves idees i varen concordar força amb els comentaris que havíem fet nosaltres en les projeccions.

Particularment, crec que cal comentar la foto de l'Estapé, molt en la línia que està presentant aquest any de fer reproduccions d'antigues fotos analògiques que ens ensenyen a no oblidar antics procediments, potser ara semblen una mica simples si els comparem amb els treballs que es fan ara, però no per això han perdut interès.

Una de les fotos que varen portar més comentaris va ser la d'en Rojas, bàsicament era un estudi de tractament de la llum en dos subjectes: un gos i una dona. El resultat crec que és més que satisfactori si parlem del tema il·luminació, però caldria treballar una mica més la posició dels subjectes, cal tenir en compte que en aquest tipus de fotos on hi ha més d'un possible subjecte cal trobar una línia que uneixi als possibles dos subjectes de forma que l'obra presentada estigui equilibrada.

També em va agradar la foto d'en Robert Lluís, un retrat d'una noia musulmana, en Blanc i negre, però que tenia una mirada perduda que li donaven un aire que la model es trobava ben lluny del lloc on es feia la foto.

La foto d'en Sitja, actual líder de la Lliga , en la línia del que està fent ara, un retrat que representava un monjo i col·locat en un ambient adient a la imatge. Foto una mica enigmàtica la d'en López, una marina ben treballada amb unes roques fantasmagòriques, bona foto i ben resolta. Potser la feina presentada per na Carmen Conde, amb una foto d'estudi que si bé d'il·luminació era perfecte, aquest cop la model escollida no era del nivell habitual a la que ens té acostumats, i per això no ha estat entre les primeres. Com a foto amb història m'ha agradat la d' Angy Pascón, un grafity que semblava que es menjava una caminant ... Simple, però amb història.

No gaires coses mes a comentar així que abans d'acabar us vull desitjar... MOLT BONES FESTES I UNA MILLOR ENTRADA D'ANY.

Salut i tot el millor pel any vinent.

Xavier Rigola

Lliurament num. 2

1 Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia

La segona entrega d'aquest any, segur que serà recordada com la primera que parcialment hem fet en el nou local, si més no el jurat ha encetat un espai que possiblement no serà el definitiu, però que de moment ha servit pel que calia fer. Les projeccions les hem fet en la Sala Gran de les columnes, un lloc totalment provisional i que reflecteix el que és aquesta Fàbrica Llobet, un espai polivalent, que ben aprofitat pot donar molt de si, però que a la vegada cal ser gent per no quedar empetitit pels grans espais i alts sostres. Resumint, una entrega amb potser més gent que l'anterior i que reflecteix clarament l'interès que la gent té en la nostra Lliga fotogràfica, gràcies a tots.

Si ens centrem amb l'entrega pròpiament, aquest cop el jurat el podríem anomenar d'internacional, ja que han sigut la Claudia Caballera, en Raúl Villalba i l'Ugo Morbelli, tots argentins i que tenen un més que reconegut bagatge fotogràfic. No conec si havien o no llegit el meu comentari anterior, però varen seguir l'estratègia d'empatar moltes fotos i no fer massa diferència entre les primeres i les darreres, ja sabeu que en sóc partidari.

A l'hora de comentar-les, curiosament pel que habitualment fan els argentins, no varen ser massa esplèndids en els comentaris i si bé varen ser molt mesurats, no es varen mullar més que el que políticament calia .... d'això es diu experiència. De totes maneres enyoro les discussions amb els jurats, crec que tots estem ja una mica resignats i que acceptem les opinions , amb respecte, però que hem tirat una mica la tovallola.

Referent a les guanyadores, les dues són retrats en blanc i negre, bones fotos ,correctes i sense risc, pel meu gust un pel avorrides, però res més a dir, possiblement un cop passada aquesta entrega no les recordarem especialment.

D'altres fotos presentades que vull esmentar serien un bodegó d'en Munrabá, molt correcte i ben fet. La foto de na Carmen Conde , un estudi en color d'una noia amb un chelo, molt ben il·luminada i de composició interessant . Un retrat d'un nadó fet per Fillat, en BN , però molt ben il·luminat i que donava molt bones sensacions. Finalment un retrat amb un enquadrament atrevit d'en Pere Bou, que feia que una foto molt simple t'obligués a agafar partit de forma afectuosa envers la persona retratada ...

Curiosament dues fotos més a comentar pel mateix tema, la de na Glòria i la d'en Robert, fotos de reportatge, amb color i un element comú: " dos subjectes importants a la mateixa foto" i que varen donar força de si als comentaris de la projecció sobre la jerarquia de composició en una foto amb aquestes característiques, en altres paraules: Qui és més important? Com hem d'afrontar aquestes situacions?, interessant i enriquidor debat.

En les projeccions he de dir que aquest cop vaig gaudir molt amb el que es va dir i de com es va dir, no és fàcil opinar sobre maneres de treballar i crec que es va fer de forma assossegada i sense voler-ne fer una batalla sinó tot el contrari un diàleg enriquidor. El punt principal el va encetar en Puche quan a l’explicar la seva foto, que podríem dir seria com les que estem acostumats a veure, un primer pla d'una model, ben retallada i posada sobre un fons que li dona una ambientació al resultat final de l'obra, però que presentava unes deficiències a la part inferior . En Puche opinava que al nostre nivell de fotografia calia donar-li una volta més a aquests tipus de fotos que es fan en un estudi amb un fons negre, on tot és controlat al màxim, i no hi ha un risc, encara que en aquest camí es fessin errors deguts a l'aprenentatge ..... evidentment hi havia altres opinions que pensaven el contrari i que defenien aquest tipus d'obres amb arguments ben plantejats. Al final , com era d'esperar per ambdues parts es va arribar a una espècie d'acord tàcit que tothom tenia raó en les seves posicions. Crec que som al bon camí per anar avançant com a fotògrafs.

Particularment crec que tothom ha de fer el que vulgui mentre gaudeixi del que fa i no ho faci pel fet estratègic que amb una foto d'estudi , simple i sense complicacions anirà sempre al davant . L'experiència ens diu que no hi ha jurats que pensin que una foto amb molta tècnica i cap originalitat és pitjor que una foto molt original però sense tanta tècnica .... de fet així em va.

Apa doncs, treballeu per la pròxima entrega, la darrera aquest any dels 50 anys de l'entitat.

Salut

Xavier Rigola

Lliurament num. 1

1 Puntuació 1r lliurament

Comentaris sense malícia

Una nova Lliga es posa en marxa, amb 40 obres i altres tantes persones en aquesta entrega, feia goig. Hi havia ganes de parlar de fotos i en les projeccions es va notar, moltes intervencions i forces idees. He trobat a faltar les obres de gent que ja eren uns clàssics, en Miquel Casals, que ja ha dit que per qüestions de feina aquest any no té massa temps o en Arenaza o l'Enric Marré, potser s'afegiran mes endavant.

He de dir que potser no vaig veure cap foto que pogués dir que em va impactar però en general em varen agradar força, si hagués de destacar alguna la d'Escarmena crec que seria la primera , un bon muntatge d'un cotxe en un paisatge amb la llum blavosa que hi ha just quan comença la nit. Curiosament en la projecció la màgia de la llum es veia millor que en la còpia impresa, que val a dir era una mica fosca, i crec que per això no va agradar massa al jurat.

Un altra foto curiosa per mi era la d'en Forest, un paisatge nocturn quasi tot desenfocat, val a dir que era d'aquelles fotos que si li cau bé al jurat va al davant i si no al final, i això és el que va passar, mala sort aquest cop.

Una de les idees que va sortir durant les projeccions va ser que hi ha una sèrie de fotos, normalment paisatges, que tots les fem, però que habitualment no és presentem perquè pensem que no són de"concurs", doncs aquest cop ni hi havien varies, i mira per on, com normalment són correctes queden per la meitat, ni bé ni malament ... és la prova que si t'arrisques en fer una foto "políticament no correcte" habitualment el resultat no és massa exitós, potser perquè els jurats tenen poc temps per veure en profunditat les fotos presentades o simplement perquè no és moda. De vegades és una mica trist, des de el meu punt de vista, perquè crec que no avancem i ens anquilosem en fer obres molt repetitives ... amb això no vull dir que si algú gaudeix fent-ho hagi de canviar , però crec que hem d'anar sempre aprenent i evolucionant .... és una opinió personal.

La foto d'en Botey, una foto en BN que si no hagués explicat com l'havia fet tots hauríem pensat que era una foto real, potser tenia alguna cosa no massa ortodoxa si parlem d'hombres, etc. Però val a dir que era una bona foto de paisatge. I aquest no és una de les mencionades, que les tenim tots, és una obra pensada i tècnicament molt ben resolta.

Respecte a les fotos guanyadores he de dir que la d'en Colo, em va agradar, crec que de la sèrie de la "noia contemplativa" és la més ben resolta. Idea clara, colors nets i impactants. Una aposta arriscada que va agradar al jurat. Si he de parlar de la d'en Sitjà diria que és una foto ben feta, que retrata un ambient.

El jurat, crec que va seguir una línia coherent, potser va tenir molt clares les primeres i la resta no va prestar massa atenció de com les ordenava al puntuar, jo n'hauria empatat forces més, a la vista de les explicacions que varen donar.

No vull acabar sense agrair la paciència de tothom en aquesta entrega que serà possiblement la darrera que fem en l'actual local, hi havia molta pols i l'aspecte del local no és massa ordenat, però tots els que érem allà sempre podrem recordar les bones hores que hi hem passat, a veure si al nou les podem millorar.

Apa doncs, a treballar que això únicament acaba de començar. Fins a la pròxima entrega.

Xavier