Foto Film Calella

43ena Lliga Social de Fotografia 2015/2016

>> Bases de la Lliga 2015-16 (PDF)
Atenció: S'atorgarà UN PUNT EXTRAORDINARI, a tots els participants que presentin també la seva obra en format digital per ser comentada a la reunió habitual d'autors, paral·lela a la del jurat.

Com a màxim un dia abans del dia del lliurament, caldrà que envieu per mail a foto@fotofilmcalella.org la vostra foto en format jpg i amb una resolució a 72 pp i amb la mida del cantómés llarg no superior a 1600 píxels, indicant en el mail si autoritzeu o no la publicació a la plana web de la vostra obra. Si no es fa aquesta indicació, entendrem que SI autoritzeu publicarla. Si algú no pot enviar-la, la podrà portar el mateix dia de l'entrega, però això farà que el procés sigui molt més lent.

Lliurament num. 8

I per veure totes les fotografies de l'acte, podeu consultar el nostre àlbum a:

1 Puntuació 8e lliurament (Final)

Comentaris sense malícia

Tot arriba a un final, la nostra 43na Lliga també, amb aquest “fallo” donem per acabada una altra lliga de Foto-Film Calella, i crec que ho hem fet de manera brillant, molta gent al “fallo”, proclamació del guanyador , entrega de guardons i un sopar a l’Espai del Mercat sense protocols però penso que molta gent el recordarà, primer perquè ha sigut una cosa innovadora per nosaltres, després perquè forma part dels actes del nostre 50 aniversari i finalment perquè hem pogut fer-ho rodejats de gent que normalment no vé als “fallos”, aquesta gent que ens fa costat en totes les coses importants que fem i que ens suporta quan anem amb la càmera a coll.

A demés l’alcaldessa Montserrat Candini també va voler afegir-se a la festa i a la vegada que de forma sentida demanava disculpes per no poder haver estat amb nosaltres als actes del Festimatge, feia entrega al Foto-Film d’una figura del Far agraint la tasca en aquest 50 anys. Penso que va ser un punt més per aquesta cloenda i quelcom que ens fa sentir una mica mes orgullosos de pertànyer a la nostra Entitat.

Si parlem de l’entrega com tal, val a dir que també va ser una mica diferent, aquest cop no vàrem tenir projecció de fotos. Vàrem seguir les peripècies de les fotos presentades com eren pujades i baixades de lloc pel jurat com si fos un dels “fallos” dels antics Torretes, feia temps que no ho fèiem i més d’un va patir de valent.

Algú em va comentar que era un jurat força peculiar en el sentit de que eren totalment diferents, potser per això el vàrem escollir, valia la pena provar-ho. Crec que en Pere G. Ejby, Busquets i Dulsat ho varen fer prou bé, potser el mateix tarannà de l’acte no els va deixar brillar massa explicant les seves decisions, particularment m’hagués agradat poder-ho escoltar, però el guió de l’acte no ho tenia previst.

Si voleu la meva opinió, vaig veure algunes fotos dignes de menció. La d’en Fillat, un retrat d’estudi en BN d’un model amb un gos, tenia caràcter i estava ben fet. Un gall flamejant d’en Botey, agosarat i amb ganes de guerra, segurament incomprès per molta gent. Una foto totalment de revista feta per Arenaza, on un cop més es veu que domina l’art d’il·luminar i que els models son el 90% de l’èxit de la foto. Finalment no vull deixar de mencionar la foto d’en Manel Gonzàlez, una foto en BN d’un nen, potser indi? En un ambient molt ben trobat, fins aquí res d’especial, però tenia una mirada que semblava que hipnotitzava, el miraves un cop i un altre i un altre i al final únicament podies veure aquells ulls. Fantàstic per mi era una foto que cada cop que la mirava l’hagués posat més i més amunt ... Crec que potser no va tenir el mateix efecte en el jurat perquè no varen tenir ni temps ni serenor per veure les fotos de lluny i globalment.

En Miquel Casals ens va oferir un altre d’aquestes fotos que pertanyen al seu món oníric de forquilles i culleres, no vull dir gaire cosa més, crec que els que llegiu normalment aquests comentaris ja heu notat que en sóc un “fan” incondicional tant per la realització com per la frescor d’idees, “chapeau”. Al final ha quedat tercer en aquesta disputada lliga i ha passat davant d’en Joan Buch un mestre en el “bodegó humà” únicament per un punt.

Na Carmen Conde un cop més ens presenta un retrat d’estudi en color on deixa ben clar el seu excel·lent domini dels retrats d’estudi, amb una posta en escena impecable, uns models ben buscats i un “enquadre” minimalista i clàssic però que fan que les seves fotos sempre cal mirar-les amb aquell punt de respecte i admiració. La segona plaça a la Lliga en fa justícia del seu bon treball i la seva foto va ser la guanyadora d’aquesta entrega.

Pel final deixo al guanyador d’aquesta lliga, QUICO GAVARA, he de confessar que era el meu preferit, sota el meu particular modus de veure, el guanyador de la Lliga hauria de ser el que demostra que treballa, pensa i realitza amb destresa les fotos que presenta i en Quico ens ha demostrat aquest any que ho ha estat fent de manera impecable. Per mi les seves fotos han sigut sempre ben realitzades amb un domini de la tècnica envejable, una composició més que correcta i una varietat de temes tocats que a ningú podien deixar indiferents. ENHORABONA QUICO, TU SI QUE VALS !!!.

Potser és el moment de fer una reflexió final d’aquesta lliga, per mi hi ha un punt fosc que caldrà veure com l’esmenem i és la manca de gent nova provinent del curset, una font que habitualment sempre ha portat nous valors. Aprofito per agrair als “Bou Brothers” , en David amb una entrega guanyada i en Pere guanyador del trofeu al millor Debutant les seves propostes que han portat aire fresc a aquesta Lliga. Nova gent representa noves idees i possibilitat d’aprendre per tothom.

Per la part positiva, jo hi mencionaria el nivell de les fotos en general i les ganes que la gent hi ha posat al moment de comentar les fotografies presentades sempre amb la idea de millorar, això és un punt que no he vist a cap altra entitat que he visitat, ens fa diferents i perquè no dir-ho, una mica envejats.

Per acabar aquests “Comentaris sense malícia” em toca demanar perdó si algun d’ells ha pogut ferir algú, no ha sigut la meva intenció.

Així doncs, que passeu un bon estiu, que feu moltes fotos i que en gaudiu fent-les. M’agradarà veure-us als actes que mensualment estem organitzant pels 50 aniversari de l’entitat. LA VOSTRA ENTITAT !!!!!

A reveure i que seguiu la idea dels Monthy Phyton en aquella cançó que deia “Cal mirar sempre la part brillant de la vida”. Fins la propera Lliga.

Xavier

Lliurament num. 7

1 Puntuació 7e lliurament

Comentaris sense malícia

La cosa s’acaba, aquesta ja ha estat la 7na entrega, el final de la lliga 2015-2016 és ja a tocar i pel que hem vist en la darrera entrega en Quico Guevara porta una avantatge que sembla que té el triomf a tocar... però fins a darrera votació no es pot dir res, i si no que li diguin al Barça oi?

Símils “futboleros” apart, crec que en Quico està demostrant un nivell assolit que si guanyés la lliga ningú creuria que hauria sigut una injustícia, trobo que està demostrant unes bones maneres en diferents camps, i si no, únicament cal mirar la foto d’aquesta entrega, un retrat d’una nena amb gust i bones maneres i que realment no havíem identificat l’autor fins que ho va dir. A mi m’ha agradat molt.

Si parlem de les que han guanyat aquest cop ens trobem amb una foto d’en Botey, que com va dir ell “va tirar d’arxiu”, però que no per això era per menysprear-la, era una d’aquelles de la sèrie de les mans que sortien d’un plàstic, en tons blaus, d’aquelles que serien com un mal són. Una foto de reportatge d’en Manel Gonzalez en tons blaus, possiblement d’un país com l’Índia, una bona foto que enganxava, potser per la simplicitat però sobretot per la llum que tenia. El tercer en discòrdia va ser en Miquel Alcaraz amb un bon retrat d’estudi de tall clàssic en Blanc i Negre, res a dir, estava ben fet.

Si ens hi fixem, les tres guanyadores han estat tres temes totalment diferents, això no passa molt sovint, no sé si el jurat ho va fer expressament o no però si més no és una cosa curiosa.

És clar que aquesta setmana hem tingut un jurat que podríem dir amb molts galons, el President de la Federació Española de Fotografia en Raimón Moreno, el president de la Federació catalana de Fotografia en José Andrés i un vocal de la Junta de la Federació Catalana de Fotografia, en Fede Garrido. Crec que no cal dir res sobre ells com a fotògrafs ni dir que estan acostumats a anar pel mon a fallar. Els que vàrem ser fins al final penso que vam quedar satisfets amb les seves explicacions en referència a la puntuació. Però com sempre entenc que hagin opinions que no vagin en la mateixa direcció que les seves... segons varen explicar van seguir la filosofia dels jurats de la Federació, és a dir puntuar, idea, tècnica i l’impacte visual. No penso que sigui una mala filosofia.

Vaig veure forces fotografies que em va agradar: un bon retrat de la Carmen Conde que juga amb un enquadrament en forma de triangle que crec li feia guanyar en impacte, en Robert va presentar un retrat en Blanc i negre, simple i ben fet i enquadrat dins un paspartout fotogràfic, que va portar una mica de discussió de si el fet d’encaixonar la imatge no li restava importància a la imatge en si. Una nova imatge d’en Miquel Casals del mon oníric dels estris de cuina, amb molta idea com sempre, però potser el punt de vista no era el més indicat i tot plegat quedava una mica poc clar.

Com cada entrega hi ha hagut fotos d’aquelles que es fa la foto del personatge se li treu el fons i s’incorpora un fons nou que té com a missió aportar una història complementària al retrat en sí. Fins aquí tot bé, però crec que cal fer-ho mantenint les proporcions, si no el resultat pot quedar totalment estrany i una bona foto de retrat es torna una imatge falsa que em deixa una estranya sensació de que hi ha quelcom que no marxa bé. Potser que sigui una dèria meva però realment és una cosa que m´hi fixo molt, potser és semblant a allò que passa quan entres a una habitació i hi ha un quadre a la paret que està tort, em fa mal a la vista. Dons aquest va ser un tema que va portar molta discussió en el col·loqui , com sempre hi van haver-hi opinions de tots els gustos.

Recordeu que la propera entrega la farem una mica diferent, i com acte del 50 aniversari del FF, és farà al espai del Mercat Municipal, aprofitarem per entregar els guardons d’aquesta lliga i hi haurà una mica de “pica pica” per a celebrar-ho. No hi falteu i porteu també les parelles, pot ser una bona manera d’acabar aquesta lliga oi?

Fins aleshores, feu moltes fotos i gaudiu fent-les.

Lliurament num. 6

1 Puntuació 6e lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega i noves fotos, noves propostes, noves decepcions per alguns i sorpreses per d'altres, un jurat vingut de Sants I l'Hospitalet, gent que va confessar que feia fotos de esports, retrats i altres temàtiques, que varen quedar parats del nostre local i de la gent que havia vingut a veure l'entrega. Això és bo, que vinguin de fora i vegin que hi ha caliu, gent que opina i possibilitats de fer coses, és quelcom que agrada.

Però jo he de confessar que particularment no puc dir que va ser una entrega de nivell, repeteixo que és una apreciació totalment personal, tant de bo estigui equivocat però allò de veure fotos que fessin que ens aturéssim una mica més del normal, ben poques.

Les guanyadores penso que ho varen ser merescudament i és curiós que les 4 amb 20 punts fossin, un paisatge, un retrat, un "divertimento" i una foto de reportatge . Estic segur que el jurat no ho va fer expressament, el que em torna a dur a parlar d'un jurat que parlava molt de "comunicació visual", que s'atrevia a dir "la idea que es jutja és la que veiem, independentment del treball que hi hagi darrera", no han passat massa jurats amb aquesta obertura de mires i sense massa complexes a l'hora de jutjar les fotos. Lògicament i com sempre, no plou a gust de tothom, però la pluja sempre és bona.

Si anem a pams, el paisatge d'en quico Guevara crec que sobreeixia qualitat i bon gust, molt ben treballada tècnicament i amb intenció, cada cop estic més segur que en Quico té tots els números de guanyar la lliga, per mi és qui està més en forma i que té les idees més clares. El retrat de la Carmen Conde era, aquest cop, a demés de ben feta, amb un toc de frescor molt interessant; la foto de reportatge d'en Robert era una d'aquelles fotos que tot i que pensada des l'inici, fins que no la pots veure no te n'adones del que realment has fotografiat i la riquesa tonal que té. He deixat pel final la d'en Sergi Cugat , per mi la més sorprenent i agosarada, seria una foto que comença sent foto i acaba sent dibuix, la idea potser no és nova però la resolució és impecable i és d'aquelles fotos que fa girar ....

D'altres coses a destacar va ser, al meu entendre, l'aposta d'en Toni López presentant una ballarina, en una d'aquelles posicions mil vegades vista, però amb un tractament que donava la sensació que era una foto de començament del segle passat, una tècnica d'allò més aconseguida. Bona feina.

Al moment de les projeccions, va haver un tema que em va preocupar una mica: al passar la foto d'en Arenaza, un retrat d'una cara en BN, revelat tirant a tons cremats sense ser-ho, que crec que era molt acceptable, però que pel meu gust tenia unes zones que es veia sobre-impressionades expressament; el comentari que es va fer era que així era el tarannà actual de les fotos de moda. En aquell moment vaig fer un viatge ràpid per les darreres fotos de moda que he vist i no hi estic d'acord. Si més no és curiós que els retrats que s'estan fent no són els que avui per avui es veuen a les revistes i la pregunta seria dons: som nosaltres els que fem fotos totalment "no comercials"? o és simplement que són mons diferents i hi ha d'haver-hi fotos de tota mena?... però és curiós que la percepció que nosaltres tenim de les fotos anomenades "de moda" no sigui ni de bon tros les que nosaltres fem... una curiositat més oi?

S'acosta Festimatge 2016, per favor, poseu-vos com a deures del mes d'Abril el d'assistir a més d'una de les activitats que prepararem .... no cal que siguin de fotos

...Ah!!!! , casi ho oblidava per MOLTS ANYS, N'HEM FET 50.

Lliurament num. 5

1 Puntuació 5e lliurament

Comentaris sense malícia

Seguim amb la tendència a presentar retrats com a tema recurrent 19 sobre un total de 35 fotos presentades. Un tema discutit va ser de la diferència d'acceptació que es té dels retrats en funció del exotisme del model, tot parlant de la foto d'en Buch, un retrat en BN amb un model totalment tatuat si la comparem amb un retrat d'un nen blanc , també en BN, d'en David Bou; potser la teoria del retrat seria la mateixa, però escollir un bon model és també un punt a tenir en compte.

És cert que fer retrats és normalment un tema més per allò que en diem fotògrafs. Son agraïts , si els fas be, agraden als jurats que hi veuen, normalment, un reflex d'allò que també fan i hi ha una complicitat entre el que llegeix la foto i l'autor. Fins aquí no descobreixo res nou, el tema es complica quan el retrat fa quelcom més que ser una cosa quieta, allò que en venim anomenant "bodegons humans". Què passa quan el retrat, a demés de ser un bodegó, li donem ànima a base d'expressar una idea, un sentiment, un estat d'ànim ? la cosa canvia radicalment, ja no és únicament un objecte, ara és una idea i això ja pot començar a incomodar el "respetable".

Tota aquesta disquisició va sortir al moment de la projecció de la foto d'en Puche, un retrat de mig cos , en BN , d'un personatge amb un ganivet a la mà dreta, una expressió de rauxa a la cara mirat-se la ma esquerra . El comentari va derivar a: el perquè de l'expressió?, què volia dir?, que pensàvem que estava fent?, el perquè de la funda a la cintura? ... resumint, vàrem estar parlant d'idees, no de tècnica .... JA ERA HORA. I ben mirat , hauria de ser així sempre. LES IDEES AL PODER !!!!! La tècnica la farà sempre millor una màquina, però les idees són patrimoni dels genis, i desenganyem-nos, fent fotos tots tenim un geni a dins, únicament cal que perdem la vergonya i el traiem a passejar, i que TREMOLI EL MON.

Un cop ja hem aterrat de nou, hi varen haver altres fotos dignes de mencionar com el paisatge d'en Guevara , ben fet i amb aquell regust que deixa un bon vi un cop a la boca, càlid i amb cos. Avui per avui, penso que en Quico és qui demostra estar més en forma , crec que és el candidat a batre en aquesta lliga.

Un altre foto a comentar va ser la d'en Colo, un muntatge "vintage" d'unes plantes blanques difuminades a la part esquerra de la imatge que competien amb un retrat d'una noia que abraçava un cap d'una escultura i tot envoltat amb una mena de taquetes com si fos un gran cel estelat. El que va sortir a les reflexions era : Què era més important si les plantes o el retrat ? Tècnicament com les plantes eren difuminades semblava que era el retrat el més important, però podia induir a error , una discussió que va donar molt de sí i que com sempre que es parla de situacions abstractes no es va arribar a cap conclusió definitiva, però varen sortir idees interessants sobre la manera de composar les fotos, així sí que val la pena discutir. Particularment crec que la foto estava molt assolida i vista en forma de col·lecció funcionaria molt bé.

Sempre , poc o molt, opino sobre la feina dels jurats i no vull deixar de complir amb les tradicions en aquesta entrega, sincerament i sempre des l'opinió personal, crec que no va ser la seva nit fora de les dues guanyadores, però des d'aquí un agraïment per haver vingut.

Dons be, fins la propera entrega. ... SALUT I QUE FEU MOLT BONES FOTOS.

Xavier

Lliurament num. 4

1 Puntuació 4t lliurament

Comentaris sense malícia

Lliurament num. 3

1 Puntuació 3r lliurament

Comentaris sense malícia

Darrera entrega del 2015, bon ambient i força gent que feia ja predir una bona estona de caliu fotogràfic, i val a dir que ho va ser. Un jurat conegut ja a la casa, de Blanes, Montse Moraleda, Joan Laguna i en Domingo Fernàndez Chico. Si els voleu seguir a Internet us serà fàcil i atractiu, son grans viatgers i les seves fotos són molt curioses.

El fallo va ser interessant ja que es va poder conversar amb els jurats en un ambient distès i agradable a la vegada que enriquidor. Val a dir que aquest cop la puntuació no va ser massa separada entre el primer i el darrer, cosa que de tant en quant ja s'agraeix.

Entre les coses que vaig poder extreure d'aquesta entrega és que els retrats sempre aniran davant d'altres temes com poden ser paisatges o foto de reportatge, el perquè no ho puc dir, únicament constatar que és un fet. Potser també forçat per nosaltres mateixos que constantment estem portant retrats davant d'altres possibilitats. Si mirem aquesta entrega com exemple trobarem que dins les 8 primeres fotos únicament hi ha un paisatge, que pel meu gust no era el millor que hi havia, ho sento Fillat però a mi no em va agradar.

Un altre comentari que potser no el vaig trobar massa afortunat es aquell comentari que sovint diem davant una foto que nosaltres també la tenim una mica així com ..." si, jo també la tinc" ... i passem d'ella, en aquesta entrega es va donar el cas. No es maco , cal fallar el que es té davant i no el que es té a casa ...

També hem vist aquesta entrega el que passa quan es porta una foto que surt una mica del que veiem normalment, em refereixo a la d'en Francisco Rojas, o entres be al jurat o vas directament a la cua. En aquest cas era com una seqüència d'un salt amb un monopatí; en Francisco ens va explicar com va fer la foto, però el jurat no va perdonar l'atreviment i tot i que no era una foto perfecta, ja que era millorable tot parlant del dibuix de la mateixa, l'error podia ser totalment equiparable al que presentaven d'altres amb imatges cremades o mal retallades... però desde aquesta plana animo en Francisco que segueixi treballant el tema, és molt interessant.

Altre cosa que tampoc és massa habitual i que ha passat en aquesta entrega és que es presentin dues fotos quasi iguales, sortides de la mateixa sessió d'estudi. Això fa que si una està més ben acabada que l'altre a la segona se la puntuï més severament, per comparació. Tots estàvem d'acord que el retrat d'en David Bou era millor que el d'en Jordi Lopez, ambdós eren un bon retrat.

Aquest cop la foto d'en Buch, un autoretrat desenfocat darrera una càmera de plaques molt ben enfocada i que tenia un bon sentit de profunditat, no va acabar de satisfer per que els dits que agafaven la màquina semblaven postissos, no ho eren, però mes d'un ho va comentar... era també una foto una mica més arriscada del normal.

Si parlem de la foto de Carmen Conde, un retrat en B/N, d'una persona que portava al cap un mocador "de paleta", va obrir el debat si pel fet de que fos una foto d'estudi, aquest mocador era com massa forçat o no, particularment crec que amb el mocador el fotògraf donava pistes al lector de la imatge sobre la història del retratat, a mi no em feia mal.

Novament en Miquel Casals ens obsequià amb una nova foto a base d'atuells de cuina, molt imaginativa i ben feta... potser una mica massa agosarada per aquest jurat.

Altre foto que va fer també pujar el to en les projeccions va ser la d'en Xavier Salicrú; una imatge en color, d'una jugada de rugbi on ben be no sabies on mirar perquè el discurs de la foto no era clar i aleshores es va obrir el debat de com es podria millorar el ja esmentat discurs, si tancant mes la imatge o agafant un altre punt de vista més baix... un bon exercici per part de tots, aquest és l'esperit de les projeccions de les fotos. Cal construir no destruir.

Crec que realment va ser una entrega que va donar molt de si , tant de bo en tinguéssim d'altres de la mateixa alçada .

Ja únicament em resta desitjar-vos MOLT BONES FESTES i que si més no l'any vinent sigui una mica millor que aquest.
SALUT I QUE FEU MOLT BONES FOTOS.

Xavier

Lliurament num. 2

1 Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia

Aquest segon lliurament l'he trobat molt interessant per dues coses, la primera és que feia molt de temps que no teníem una sessió amb el jurat on s'expressaren opinions tant d'un costat com de l'altre amb tranquil·litat i amb ganes d'avançar en opinions sobre com fer o no fer fotos. Això ja diu molt del Jurat format per la gent de l'agrupació de Sant Feliu.

Crec que varen fallar de forma seriosa, si calgués fer algun retret , seria que puntuant tant àmpliament en valors , de vegades es molt difícil explicar el perquè una foto te més o menys punts que d'altres... però això va a gustos. Serà manies meves però comença a ser una cosa repetitiva.

L'altre és pel fet de que en el moment de les projeccions es van també tocar punts que em varen semblar més profunds del que es diuen normalment... és interessant pensar, sense ànim de ser fanfarró, que nosaltres quan presentem una foto hem de posar-hi una mica més que el que podria fer una persona que no té la fotografia com a hobby ...Doncs sí, crec que ho hem de fer, els nostres punts de vista han d'anar una mica més enllà i hem de treballar per millorar i per poder-ho fer.

Tot va sorgir d'una bona foto de la Carme Vinyals, un paisatge d'una església de Noruega, una foto neta, clara i que era això, una foto d'una persona que és de viatge i la fa perquè és un lloc maco. Tots en tenim, tots en fem i suposo que en seguirem fent. La pregunta que va sorgir va ser: És aquesta una foto per anar a un concurs ? i a partir d'aquí tot-hom va poder dir el que va volgué al respecte, no soc qui per sentenciar la resposta, en tinc la meva pròpia opinió , no la diré perquè aquests comentaris són perquè tots reflexionem una mica... i aquí deixo aquest punt, segur que en properes entregues tornarà a sortir el tema...

Si em centro en l'entrega, diré que les dues que varen quedar davant em semblen bones. En Quico ens sorprèn a tots sortint de la línia que portava ja des de fa temps de paisatges ben fets; aquest cop era un retrat d'una dona molt embarassada, però tractada amb gust i atreviment, era quelcom més que un retrat d'una dona embarassada, hi ha una mirada que obliga a no passar per davant i quedar indiferent. Per la seva part la d'en Miquel Casals forma part d'aquest mont oníric que està creant a base de forquilles; aquest cop era una aclucada d'ull a la imatge més que coneguda dels dits de ET, un bon treball, fet amb intenció i que tant de bo algun dia puguem veure tota la col·lecció de "L'UNIVERS DE FORQUILLA" que poc a poc va creant, segur que valdrà la pena.

Vull també mencionar la foto de Toni López, com un exercici atrevit de composició visual on amb molt pocs elements construeix tot una història. La d'en Sitjà on un impagable model veritablement foll, amb molta força d'inici, competeix un cop has fet el primer cop d'ull amb un altre foll com Dalí , que sorgeix d'una de les seves escultures de dona amb pa, bona foto, d'aquelles que val la pena invertir una mica més de temps. En general aquest cop m'han agradat quasi totes les fotos presentades, aquest cop si he vist, en general, treball en les obres presentades.

Salut i feu bones fotos.
Xavier

Lliurament num. 1

1 Puntuació 1r lliurament

Comentaris sense malícia

Ja hi tornem a ser, el segon divendres del mes d'Octubre comença un altre cop la nostra Lliga de Fotografia. És una mica com tornar al cole després de les vacances d'estiu. Hi trobes gent que no has vist en tot l'estiu, es parla de vacances, viatges, i una munió de converses de tota mena entre un grup, que d'entre tot, som amics i que fa il·lusió de retrobar.

Val a dir que hi hagut una mica de disbauxa en la recepció de les imatges per internet , ja qui diu que les ha enviat, ja qui les porta de totes maneres per si de cas , tot una mica amb aquell olor de les coses que comencen i que encara no són del tot rodades ... Caldrà veure què diu finalment la comissió encarregada de supervisar la Lliga, a l'hora d'aplicar aquest punt extra que tenen els que ho porten en format digital a més a més de l'habitual en paper. Ve a ser una mica com allò de "l'euro per nit" que apliquen els Hotels .... tot plegat una novetat que s'aplica aquest any per primer cop i que com sempre té detractors i d'altres que ho troben bé. Ja veurem com acaba aquesta novetat.

Per mi ha sigut una novetat que no arribéssim als 40 participants, concretament 37, fa molts anys que no teníem tant poca gent, potser haurem de pensar que també ha arribat la "crisi" ... Segur que trobarem a faltar les fotos d'en Saurí, un mestre que ara haurem de seguir possiblement per internet, o en Edu Mendoza que si be ha decidit no presentar foto, si que ha vingut a l'entrega encara que sigui com a oient, diu que no vol presentar foto, també internet serà l'aparador de la seva obra per qui la vulgui seguir, us ho recomano, val la pena. Un sempre té l'esperança que canviïn d'opinió i els vegem a noves entregues... Tant de bo per tots.

Si ens centrem en l'entrega, es nota que encara no estem rodats, particularment no vaig veure fotos massa espectaculars. Les que varen guanyar, estic d'acord amb el jurat que possiblement eren les millors, tant la d'en Quico Guevara amb un dels seus paisatge en BN que ens té acostumats rallant la perfecció com imatge, com un retrat d'en Joan Buch també en BN; crec que estaven per sobre de les demés fotos presentades.

Al moment de les projeccions, la foto d'en Fillat ,un retrat amb intenció, va agradar per la manera d'ambientar un retrat. A mi em va agradar la foto d'en Santarén, una foto en color d'una persona passejant per un claustre, la vaig trobar ben composada, simple i neta. També es va opinar força un retrat d'en Sitjà on hi havia el personatge principal amb un gran enfoc que parlava amb un altre un pel massa desenfocat tot plegat era com una mica artificial. L'enric Marré va presentar una foto d'una flor en primer pla, com si fos amb macro, molt espectacular, encara que després al jurat no li va fer massa pes.

El jurat aquest cop han sigut els companys de Mataró, com sempre han opinat i fallat segons el seu millor saber i entendre, res a dir, als qui han guanyat els hi ha agradat i els que han perdut no hi estaven d'acord, personalment penso que l'únic que no varen estar encertats va ser a l'hora de posar punts, si fas tants de grupets de punts al final a l'hora d'explicar el perquè sempre és una mica feixuc i difícil d'aguantar i has d'acabar de mirar les fotos de prop per cercar defectes.... el que em va agradar va ser els raonaments de la Ivete Jornet, em sembla que han fitxat una bona element, sens dubte donarà aire nou a l'Agrupació de Mataró, cosa que sempre és bo per tots, nova gent, noves idees, noves coses per parlar i aprendre.

Ja n'hi ha prou per ser el primer comentari d'enguany, aneu fent fotos i ànim, fins la propera entrega.

Salut
Xavier