Foto Film Calella

42ena Lliga Social de Fotografia 2014/2015

>> Bases de la Lliga 2014-15 (PDF)
Atenció: Recordeu que aquest any, a banda de portar la foto en paper, també cal enviar-la en format digital un dia abans de lliurament a foto@fotofilmcalella.org (72 ppp, costat llarg entre 1600 px aprox).

Sopar de la Llum 2015 - Entrega de premis de la 42a Lliga Social i Emblema de Plata

Un any més, els socis de Foto-Film Calella vam portar a terme la cloenda del curs a través del Sopar de la Llum, que enguany es va portar a terme al BK Club, a primera línia de mar, en una càlida nit d'estiu.

En el transcurs del sopar es van repartir els premis de la passada Lliga Social, que va guanyar la Carmen Conde, seguit per Joan Buch, Felipe Escarmena, Quico Gavara i Enric Munrabà. A més, també van ser premiats per haver guanyat una o més entregues en Miquel Casals, Albert Puche, Joan Maria Arenaza i Francisco Rojas.

Precisament en Francisco Rojas va continuar sent protagonista de la nit al aconseguir el premi a la Foto de l'Any que otorga un jurat extern al Foto-Film al triar la millor d'entre les fotografies guanyadores d'entrega de la Lliga. I finalment en Francisco va ser guardonat amb l'Emblema de Plata del Foto-Film Calella per la seva dedicació a l'entitat

Felicitem a tots els premiats i us deixem amb una selecció d'imatges del nostre company JM Colomer:

Lliurament num. 8 FINAL

1 Puntuació 8e lliurament - FINAL

Comentaris sense malícia

Tot té un començament i un final, i aquesta lliga 2014-2015 arriba amb aquest lliurament al seu acabament i ho fa amb un bon final, na Carme Conde guanya en Joan Buch just a la línia d'arribada i quasi quasi amb foto-finish... Crec que ha sigut un duel interessant entre dos grans fotògrafs que a la meva manera de veure valoren més la tècnica que la idea, i això no és cap retret ni menyspreament, és únicament una constatació a la vista del que han portat en aquesta lliga.

Abans que res felicitar a na Carme, és la guanyadora d'aquesta Lliga i la primera dona que ho aconsegueix. Felicitats de tot cor.

D'en Joan Buch he de dir que ja li he vist moltes fotos i no recordo cap que no la pugui prendre com una gran foto, de fet crec que és la persona per la qual he inventat, perdoneu-me la pedanteria, el mot "bodegó humà" pels seus retrats d'estudi... Però li conec també paisatges d'allò més bons , de fet en tinc un a casa.

De na Carme no en conec gaire cosa més que els que ha presentat així que no en puc opinar massa, el que tinc clar pel que he vist és que explota al màxim les seves sessions d'estudi, i ho fa bé.

Al final, i crec per una qüestió d'estratègia, na Carme guanya en Joan amb una foto bona, ben plantejada i que ja n'havíem vist d'altres en aquesta lliga. Era una foto de 20 punts ?, he de dir que si enfront d'un jurat que no n'ha vist més... en canvi en Joan ha presentat una foto que era per jugar-se-la. Bona?, si, però molt més arriscada que la de la Carme .... tot són estratègies.

Potser en Quico ha afluixat una mica en la darrera entrega , un gran arbre però una mica avorrit , segur que si fos de 1mx1m seria espectacular el seu tractament de cel. Aquesta entrega a demès de la de na Carme ha guanyat també la d'en Puche, un retrat en BN d'una noia amb una poma, molt ben il·luminada, que curiosament en el moment de projectar-la es veien tots els retocs de fons i d'altres "pastel·lades" que li havia fet, però com el que es falla és la foto posada sobre paper ... ( el "Projector no enganya").

Retornant al moment de les projeccions, ens tornem a trobar amb aquest fet de la gran diferència que prenen les fotos segons siguin projectades o sobre paper ... És com de la nit al dia, i en ambdós sentits ... No vull se reiteratiu però és una assignatura pendent a tots els nivells i enllaço aquest pensament amb un altre tema que em preocupa, cada cop hi ha menys gent que positiva fotos... pot ser el final de la nostra lliga com a tal? No tinc resposta i no tinc el do de l'endevinament del futur, però veient com va l'arròs... no sé...no sé... i potser seria trist oi?

Altres fotos interessants es van comentar durant la projecció, i val a dir que aquest cop va ser molt animada i més participativa que les darreres, sobre tot després de l'apassionada intervenció d'en Francisco , quin orador va perdre el Senat romà !!!! quina passió !!!!

Tot anava sobre la bona praxis que t'obliguen a fer l'ús d'objectius fixes, per ell, els objectius fixes t'obliguen a aprendre novament a fer fotografies perquè et fan moure buscant el millor enquadrament , hi va haver-hi opinions per tots els gustos ... això es una bona sessió de bescanvi d'idees !!!! Tant de bo en féssim més sovint ... Com he dit al començament, tot té un final i ja va sent hora de que tanqui aquesta secció per aquest any, he d'anar a aprendre a fer fotos, algú ja va insinuar que estic presentant unes fotos com les que feia quan era aprenent... i aquests comentaris m'il·lusionen perquè vol dir que encara tinc molt per aprendre i que en tots aquests anys m'ho he passat d'allò més be fent fotos, les meves fotos i que a mi m'agraden ... espero que m'ajudeu a aprendre, el que digueu sempre serà ben rebut ...

Que TOTS feu moltes fotos i que vingueu de tant en tant per l'agrupació ja sigui amb problemes fotogràfics o amb projectes per fer, SALUT i BON ESTIU.

Xavier Rigola

Lliurament num. 7

1 Puntuació 7e lliurament

Comentaris sense malícia

La cosa s'acaba i val a dir que la lluita per guanyar aquesta lliga encara promet, de fet, tot es decidirà a la darrera entrega. En Joan Buch i na Carmen Conde sembla que tenen més possibilitats, encara que no val a badar i en Quico Guevara també pot donar la campanada final.

Aquesta entrega ha sigut la que ha portat menys obres de tota la lliga i si he de dir la veritat he de confessar que la he trobat molt fluixa de nivell, no hi he trobat cap foto d'aquelles que anomenem "canyeres", i amb això no vull menysprear a ningú, seria una pretensió per la meva part, simplement que no em van agradar especialment.

Si hagués de ressaltar alguna foto, em quedaria amb la d'en Quico Guevara, una street-foto en BN força maca i amb una bona ambientació. A en Raúl Villalva, el jurat d'aquest cop, li va agradar la de la Carme Conde, un treball d'estudi en BN amb una model asseguda, no puc dir que m'agradés massa, la vaig trobar una mica avorrida, però val a dir que tècnicament era molt correcte. Em va agradar la foto d'en Colomer, uns ulls darrera un vidra amb pinzellades de sabó, simple, senzilla però que no et deixava indiferent.

Aquest cop el jurat havia de ser en Villalva y l'Hugo Morbelli, però una inesperada urgència d'en Morbelli, va deixar a en Raúl "solo ante el peligro", crec que va fer un veredicte molt tàctic i al final la puntuació va ser molt alta.

Als comentaris de la projecció hi va haver-hi molta controvèrsia sobre quan calia o no eliminar objectes d'una imatge, tot a rel de la foto d'en Botey, un retrat en BN ambientat però que a la figura hi havia una ma que semblava que feia més nosa que benefici.

Molt curiosa la foto d'en Manel Gonzàlez, un retrat amb color amb unes taques de color a una paret propera que donava una sensació de que es movia si la miraves fixament, com si fos un procés hipnòtic. Realment curiós. No cal donar-hi massa voltes més, l'entrega 7 no passarà a l'Historia per una foto en especial, però be vaja, la darrera entrega és al tombar la cantonada...

Aprofito per recomanar les exposicions que hi ha a la Fàbrica LLobet i sobre tot la d'en Jesús Coll a l'Ajuntament Vell, crec que val molt la pena i no anar-hi és perdre una oportunitat única. Gaudiu del Festimatge tot recordant que és el festival de la Imatge de TOTS.

Salut i fotos.

Xavier

Lliurament num. 6

1 Puntuació 6e lliurament

Comentaris sense malícia

Ja hem passat l'entrega 6, no val a badar pels capdavanters, en la lluita sembla que en Joan Buch i la Carme Conde tenen més números que els demés per guanyar al final, però no val a perdre de vista l' Escarmena, Guevara o Casals una relliscada pot fer variar el resultat final. De fet si mirem aquesta entrega, en Buch amb un retrat de color que m'atreviria a dir quasi perfecte i en Casals amb un paisatge oníric a base de forquilles i en BN han sigut els guanyadors i penso que amb molta justícia. Si és que es pot parlar de justícia en un fallo on no hi ha cap regla que ajudi a poder dir el que és o no just, al final sempre hem de tenir en compte que tenim un jurat humà, a Deu gràcies, que fallarà segons millor sàpiga. I els amics de l'Agrupació de Mataró que han vingut aquest cop en saben molt, no crec que hi hagi ningú que ho dubti.

Es curiós que cada cop que hi ha una entrega tinc la sensació de que vaig a un examen, em sembla que estic presentant un treball i que hi ha algú que el jutjarà i haurà de donar una nota .... és això veritat? La resposta és NO. Si presento una foto és perquè vull donar a conèixer un treball que he fet i que he gaudit fent-lo; per les regles que nosaltres mateixos hem creat i acceptat algú li toca examinar-lo. El joc és clar, tothom pot donar la seva opinió i hem de respectar-la, però de cap manera estem obligats a estar d'acord ... ho sento aquest cop no he estat d'acord amb el jurat, i penso que estic en el meu dret com ells tenen el dret de no estar-ho amb mi. Al final, com fa molts anys que ens coneixem, i som abans que tot amics, les posicions discordants son les que ens fa diferents i no hi ha rés mes interessant que un bescanvi de idees ... algú ho havia de dir !

A ressaltar que en aquesta entrega s'ha parlat molt de com han o no han de mirar els models a la càmera i de la implicació que això porta en la lectura de la imatge. Crec que és un punt important a l'hora de plantejar-se la composició del retrat. A mi particularment m'agrada que el model miri a la càmera, així crec que hi ha una relació real entre la imatge i el lector. La foto de la Carme Conde on hi ha una model amb un tatuatge fantàstic perd molt ja que no saps que és més important si el model, el tatuatge .... no hi ha implicació.

Un cop mes queda palesa que les fotos són totalment diferents si les projectem o les presentem en paper, ja n'he parlat altres cops i no vull tornar al tema, però el paisatge d'en Quico Guevara, una panoràmica fetes a base d'ajuntar fotos és un clar exemple, a mi projectada em semblava una foto fantàstica i en paper quedava com petita .. li mancava grandesa. Disquisicions a part, era una foto molt maca. També vull mencionar la d'en Xavier Salicrú, una foto en color, on hi havia un joc de reflexes, repeticions i molta gent, feta com a reportatge al circuit de Montmeló. Al paper tot era apilonat i difícil de llegir, però projectada era espectacular ... a veure si ara també haurem d'anar en compte al fer les fotos de si hauran de ser projectades o presentades en color ... una nova variant s'afegeix al carro.

Be vaja, l'entrega 6na és ja història, visca l'entrega setena. Salut i fotos.

Xavier Rigola

Lliurament num. 5

1 Puntuació 5e lliurament

Comentaris sense malícia

És ben cert que de vegades se'ns apilona la feina, com a exemple aquesta entrega: ha caigut just en època de Carnestoltes i això s'ha notat en el nombre de participants, que si el comparem amb les primeres entregues on tothom està fresc i amb ganes de fer coses ha baixat en 10 participants. És una realitat que els dies d'entrega ens venen a sobre sense haver tingut temps de preparar la foto? No hem previst una foto d'emergència? ... de vegades caldria potser que féssim les coses amb una mica mes d'antelació perquè si no, molts de cops ens agafa el toro .... una llàstima.

Posant-nos ja en el comentari de l'entrega, ens trobem amb una realitat cada cop més habitual; un gran percentatge de fotos presentades són fotos d'estudi, amb més o menys intenció i amb més o menys innovació. Però normalment totes amb una gran qualitat fotogràfica. Aquest cop podríem dir que dins les 10 primeres, 9 serien d'estudi i la que no ho era, la d'en Quico Guevara, un paisatge marí, jo també el posaria com si fos d'estudi, ja que realment ha estat fet amb el que podríem anomenar la manera de treballar a l'estudi: un acurat treball de llums, enquadres, etc.

No vull dir de cap manera que aquesta manera de treballar no tingui cap mèrit, tot al contrari, crec que un treball d'estudi ben fet porta molta feina i molta paciència, i he de dir públicament que molts cops una mica d'enveja també la tinc al veure segons quins resultats. Però trobo a faltar aquelles fotos potser no tant perfectes, no tant "súper-pensades", no tant fredes ... ja fa temps que no veig el que abans anomenàvem "foto de reportatge" aquella foto que tenia per darrera el sobre mot de "el fotògrafo estaba allí"... com per exemple la que ha portat en Robert aquest cop.

Potser hem sigut nosaltres mateixos que hem matat el tema, i tot i estant segur que tots tenim alguna d'aquestes fotos, no les presentem perquè al no ser rabiosament perfectes de tècnica, sabem que el "pal" per part del jurat no ens els traurà ningú. Primer, perquè cap jurat els té "tant ben posats " per arriscar-se a posar-la davant i segon, perquè nosaltres mateixos tenim un bloqueig intern que ja no la posem com a candidata a presentar .... una llàstima. Des d'aquí demano que si algú en té alguna, que no és fàcil, tingui la valentia de presentar-la, li agrairia molt pel be de la nostra riquesa mental.

Com a mostra del que dic, un comentari del jurat, que més o menys venia a dir, "és clar que el que es fa fora de l'estudi no té la qualitat del que es fa en l'estudi " una gran frase, que ja inconscientment porta a valorar de forma diferent una i l'altra, i si això afegim aquesta "mania" de mirar les fotos a 1 cm del paper, ens trobem que les grans fotos son les que tècnicament son perfectes. I amb això no vull dir que no siguin unes grans fotos, però en molts cops em manca una mica de sentiment, una mica de veure l'ànima del fotògraf ..

En els comentaris de les projeccions ens trobem un fet, si més no curiós: de vegades hi ha fotos que vistes en projecció i sobre el paper resulten totalment diferents, unes guanyen i d'altres perden, no hi ha una regla, però si més no és un fet curiós, i no és perquè el projector estigui calibrat o no,-aquest cop l'hem calibrat adientment i segueix passant- com per exemple el paisatge d'en Fillat: a la projecció era totalment empastada i sobre el paper guanyava molt. Per la contra el retrat presentat pel Quim Sitjà: a la projecció era quasi perfecte i sobre el paper perdia molt. És del tot cert que aquest pas de passar de la pantalla al paper imprès no el tenim ni de bon tros ben apamat. I els que ho tenen és perquè tenen impressores/ploters propis, que potser per preu, no són a l'abast de tothom.

Vull remarcar la foto d'en Paco Escarmena, un retrat a l'estudi, en BN, de cos sencer d'una noia sobre una cadira, amb bona feina, fins aquí tot normal, però vàrem quedar parats quan ens va explicar que en realitat la figura humana era un muntatge fet a base de diferents fotos en una mateixa sessió. Quina bona feina, us puc assegurar que no es notava gens. Ens va deixar amb un pam de nas !!. "Bravo" per ell !!!

Si he de mencionar la tasca del jurat, he de dir que ho varen fer be, a la meva manera de veure, tenint en compte que eren gent d'estudi. On potser varen tenir més problemes va ser en les fotos que no ho eren, però ja he comentat la dificultat de fallar a una distància de més de 2 cm de la foto. Varen defensar amb vehemència i arguments les seves puntuacions, se'ls veia gent bragada en "fallos".

Un darrer apunt, que ve del comentari que va fer en Colomer a l'explicar la seva foto, una imatge onírica de les que ens te acostumats darrerament, " jo faig les fotos per divertir-me i buscar quelcom diferent al fer-les " .... venint de qui ve, amb el bagatge que té, i tot el que ha fet, potser caldria que en prenguéssim nota oi?

Fins la propera i a menjar cues de pansa per no oblidar-nos de la data. Salut i fotos. !!!!

Lliurament num. 4

1 Puntuació 4rt lliurament

Lliurament num. 3

1 Puntuació 3r lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega , la darrera de l'any, bon ambient i val a dir que en general ha sigut una entrega molt igualada sota el meu punt de vista, cosa que no vol dir res si ens atenem a les darreres puntuacions que em van donant els jurats, però no em treu el son, jo gaudeixo fent les fotos que faig i si no agraden vol dir que encara tinc molt que aprendre i això em fa molta il·lusió, vol dir que encara tinc camí per estona.

Potser no he vist una foto d'allò que és diu espectacular aquest cop, però n'he vist moltes que m'han agradat, i he de dir que en el moment de les projeccions no hi ha hagut comentaris que han creat controvèrsia, com si tothom al veure les diferents fotos ja les trobés be ... i això que com sempre n'hi havia de totes menes.

Una cosa a remarcar és que hem vist participants que han presentat fotos que pertanyien a sessions fotogràfiques de les que ja havien presentat altres fotos en entregues anteriors , això es totalment vàlid, però penso que no ens aporta res i a demés, normalment, quan fem una sessió de fotos sempre presentem primer la més bona, així que aquestes segones opcions mai són tan bones com les primeres ... però res a dir al respecte, tothom pot presentar el que vulgui, com si vol presentar a les 8 entregues fotos de la mateixa sessió, és qüestió de gust personal.

El fallo crec que va deixar sorprès a mes d'un: certes fotos que a priori semblaven amb molts números per estar entre les primeres han anat a parar al ben mig del "pelotón", (no m'agrada emparar el mot "pilot"... perdoneu la castellanada). Per mi la foto d'en Saurí , un retrat amb un bon ambient , n'era una d'elles. La foto d'en Robert, força agosarada aquest cop, d'un nen indi corrent rere un neumàtic, també va patir la mateixa contemplació.

Les fotos que varen guanyar, no puc dir que no m'agradessin o que potser no s'ho mereixessin fer-ho. La d'en Quico Guevara, un paisatge en B/N molt ben fet, espectacular i la d'en Joan Buch un altre "bodegó humà", que realment et fa una mica d'enveja al veure'l per la pulcritud de la feina, realment son grans fotos. En Joan em comentava que havia fet servir la tècnica del HDR per aconseguir millorar el resultat final del retrat d'una persona gran amb cabells blancs asseguda en una taula, simple, però quasi perfecta ..

El Jurat tenia la lliçó ben apresa, sabia com plantejar un discurs que si be de bones a primeres semblava tenir visos de certesa, l'aplicació grinyolava una mica ... i sempre des el respecte que em mereixen, comentaris com " aquesta és una foto més festiva .... no és el mateix", no els comparteixo, per mi té tant de mèrit una foto feta a l'estudi on pots controlar-ho tot que una foto de reportatge on no pots controlar res, al final el que val és el que es presenta ....

No vull acabar sense fer menció d'una foto totalment de reportatge, d'una dona musulmana enquadrada a mig cos amb la cara tapada i un desenfocament anterior i posterior, que li donava una profunditat i una ambientació excel·lent, on es veia uns ulls que miraven a la càmera que podien explicar tota una història i que pel meu gust no va ser valorada degudament , i la explicació era que quan t'hi acostaves no tenia un "foco" rabiós .... ho sento crec que no tot ha de ser tècnica pura i que les fotos no cal portar-les a dos dits del nas per mirar-les, és mes, cada cop m'agrada mirar les fotos de més lluny... tota foto té una idea darrera i molt cops els arbres no ens deixen veure el bosc.

Ah!. Si penseu anar a veure l'exposició d' Ai Weiwei, a Barcelona al Palau de la Virreina, no hi aneu per veure una exposició de fotos, aneu-hi per qualsevol altre motiu .. de vegades penso que ens volen fer creure que pel sol fet de tenir un nom les fotos que es fan ja son art ... però tingueu ben cert que no és així.

Que passeu unes BONES FESTES i una MOLT BON ENTRADA D'ANY.

Lliurament num. 2

1 Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia

Novament reprenc  aquests “Comentaris Sense Malícia” després d’aquesta segona entrega ,potser perquè trobo que tot donant la meva opinió em serveix per aturar-me una mica més en les fotos que han passat per davant dels meus ulls en aquesta entrega, és com si fes un ressopó d’un bon àpat i perquè fent-ho me n’adono de molts detalls que en el brogit de l’entrega m’han quedat sense poder ser copsats. 

Fem una mica d’estadística, tenim 44 fotos, on únicament 33 les han enviat de forma digital, el que ja fa pensar en el perquè no ho han fet, de fet és un dels punts que diuen les bases d’aquest any, que cal enviar-les digitalment per poder ser comentades mentre el jurat delibera.



Tant costa fer-ho ? i si costa, tant costa portar-les  en un “pen-drive”  al mateix moment de l’entrega? Jo no ho entenc i des aquestes línies m’agradaria que es complís  amb el que es demana i si de debò algú te alguna raó per no voler-ho fer m’agradaria que de forma privada m’ho digués, crec que segur que ho entendria, si no,  em fa la sensació que no hi ha respecte a les bases de la lliga que en el seu moment es van consensuar per part dels assistents a la reunió del passat mes d’Agost ... apa, una mica “ de porfavor”.

Un cop aclarit aquest punt per la meva part, passo a comentar el fallo dels  companys de l’ A.F. Badia del Vallés: s’han trobat amb un conjunt d’obres on han predominat els retrats per sobre d’altres temes. N’hi ha de totes menes i colors.

Un de molt bo, sota el meu parer, és  el d’Arenaza, una foto en B/N d’una noia amb una mirada espectacular i una ambientació molt adient , em recordava una mica a l’heroïna de  “Million dolar Baby”, estranyament al jurat no li va acabar de fer el pes. Però sí que els hi va agradar un retrat, d’estudi també, de la recent arribada a la nostra lliga na Carme Conde, que ja porta dos 20 !!, i que he de dir que no coneixia fotogràficament parlant , però que si segueix amb aquesta força, podrem esperar coses molt interessants. És bo que arribi sàvia nova. El retrat molt correcte,  acadèmic i ferm d’un home gran molt elegant,  amb un vestit blau i assegut en una cadira, sense altre atrezzo que el que es veu, de l’estil que ja vàrem batejar l’any passat de “bodegó humà”. Son d’aquells que saps que segur que puntuaran vagin on vagin perquè son acadèmicament ben fets . Però tot i que no el vull desmerèixer en absolut, ja n’he vist molts..

El mateix podria dir del retrat fet per l’Eduard Mendoza, un excel·lent retrat , però no li compro ...

No vull deixar de comentar la marina d’en Quico Guevara, un B/N espectacular d’un paisatge d’onades, roques i fars amb boníssima tècnica , val la pena veure’l. Segueixo pensant que una exposició dels darrers treballs d’en Quico valdria moltíssim la pena.

Aquest cop si que la foto d’en Tardio cal ser comentada pel bon treball i la finalització final, una visió onírica, també en B/N, on una tortuga gegant transporta una zona industrial en mig d’un mar silent .... bona foto, sens dubte . Potser massa agosarada per aquest tipus de jurat.

Un altre paisatge, bàsicament de línies, era el que es mostrava  la foto d’en Miquel Casals on podíem veure un reflex d’un gratacels  sobre un edifici de vidre, però que el punt de vista del fotògraf feia que els dos edificis ens dibuixin  una fuga cap el cel.  Enquadrament molt agosarat però interessant i ben resolt sens dubte.

En la discussió nostra, no així amb el jurat que no varen donar senyals de voler explicar res i crec que si els hi ho hagéssim demanat potser s’haurien trobat incòmodes, però que respecto, es va parlar de les fotos que podríem anomenar “creades del no res” , que son aquelles fotos que es creen a base d’agafar altres fotos i fer un muntatge totalment nou; cal pensar que son totalment vàlides si estan ben fetes, però que al fons a tots ens deixen una mica de regust a enganyifa quan t’ho expliquen com ho han fet  ... la d’en Quim Botey aquest cop era una d’aquestes, suposo que tal com va l’arròs cada com en veurem més. ... ja veureu que en tornarem a parlar.

Resumint ens hem trobat amb una entrega correcte, potser no massa espectacular pel meu parer i amb un jurat que particularment, repeteixo particularment, no em va agradar gens, però cal respectar totes les opinions i l’esforç de venir, cosa que sempre es d’agrair.

Fins la propera.

Xavier

PS. Francisco,  em va agradar molt la teva foto de la primera entrega,  esforçat i presenten més del mateix interès i bellesa. " Tú si que vales " !!!!

Lliurament num. 1

1 Puntuació 1r lliurament