Foto Film Calella

41ena Lliga Social de Fotografia 2013/2014

>> Bases de la Lliga 2013-14 (PDF)
Atenció: Es prega al/s guanyador/s de cada entrega que enviin en la major brevetat possible la fotografia guanyadora a web@fotofilmcalella.org per tal de poder publicar-la al Portaveu i a la plana web (72 ppp, costat llarg entre 1000 i 1600 px aprox).

Sopar de la Llum 2014 - Entrega de premis de la 41a Lliga Social i Emblema de Plata

El passat dissabte dia 12 de juliol va tenir lloc el tradicional Sopar de la Llum de Foto-Film en el qual junatment als socis i a la junta ens va acompanyar el Regidor de Territori i Medi Ambient de l'Ajuntament de Calella Sr. Jordi Sitjà.

En el transcurs del sopar es van repartir els premis de la passada Lliga Social, que va guanyar Quim Botey, seguit per J. M. Saurí, Sebastià Amaya, Joan Buch i Quico Gavara. El Premi a la Millor Foto de l'Any va recaure en Quim Botey i el Premi a la Millor Foto per Votació Popular va ser per a J. M Saurí.

Durant el Sopar de la Llum, també es va fer entrega de l'Emblema de Plata de l'entitat que enguany va recaure en Marçal Mora.

Felicitem a tots els premiats i us deixem amb una selecció d'imatges:

Fotos: J. M Colomer

1

Lliurament num. 8 (final)

1 Puntuació 8è lliurament

Comentaris sense malícia

Tot té un final, pel fet d'haver tingut un inici , i la nostra lliga 2013-2014 no podria ser diferent.

Com és habitual l'entrega del mes de Maig ens diu qui ha sigut el guanyador d'aquesta carrera de resistència i constància, el jurat de la darrera entrega ha vingut des l'Agrupació de Sant Feliu de Guixols, gent també amb anys d'experiència que un cop explicat que l'entrega anava d'incorporar un determinat penjador dins de la fotografia han fet un veredicte molt correcte des el meu punt de vista, i aquest cop la puntuació no ha sigut tant baixa com ho fan habitualment. A l'hora d'explicar el veredicte s'han guiat més per l'aspecte de si els hi agradaven o no les fotos. Això és un punt que no és habitual però que és perfectament acceptable.

Curiosament la batalla per guanyar entre en Quim Botey i en Josep Maria Saurí que venia de la darrera entrega i que tant sols era de 1 punt, no va variar ja que el jurat els va empatar a 20 punts !!! . Fantàstic, la darrera entrega els dos varen fer unes fotos arriscades en el plantejament: en Botey una foto en B/N on el penjador quedava com una mica difuminat integrat en una noia enclastada a un plàstic. En Saurí va presentar una foto d'un boxejador quasi difuminat en segon terme i uns guants de boxa penjats del penjador que ni tant sols es veia sencer .... molt arriscats ja que depèn del jurat que es trobessin podrien ser valorades de forma diferent.

Un cop més guanya qui més treballa i cada cop en tinc més certesa, únicament cal veure les puntuacions que han aconseguit i les bones fotos que tots recordem en aquesta lliga ....

Potser recordaré aquesta lliga com la Lliga d'en Sebastià Amaya, no ha guanyat, però l'interès i el frescor que ha donat a la Lliga per mi ja en val la pena de participar-hi, tant de bo podem posar cada any un "Sebas en la nostra Lliga", gràcies Sebas, un plaer...

Dels comentaris de l'entrega vull ressaltar la foto d'en Joan Buch, un retrat que potser tenia massa informació, però l'execució i el resultat final ha semblat perfecte, un retrat o millor dit com jo els batejo un " bodegó humà" amb molta cura al col·locar cada cosa, res mal col·locat, tot ben il·luminat, estic segur que podria haver guanyat però potser li manca una mica d'agosarament, tot és perfecte i en el seu lloc... a mi m'agraden molt.

La foto d'en Sergi Cugat, al contrari, era tot agosarament, un penjat ... del penjador, el jurat va considerar que la mirada no era l'escaient al tema.... tot son punts de vista, però particularment crec que el tema el varen trobat massa escabrós i no els agradava.

Si anem avançant en el tema d'agosarament, la d'en Robert era la més avançada: un Crist en la creu, on s'ha canviat la creu pel penjador, posat sobre una paret on un efecte de cel li donava un acabat oníric molt aconseguit.

Arriba l'hora de posar fi a aquests Comentaris sense malícia, a tots moltes gràcies pels vostres comentaris al respecte. Des d'aquí demano de tot cor que em perdoni si algú s'ha sentit ofès per algun comentari, no era la meva intenció. Potser la propera lliga algú altre pot donar la seva opinió, segur que tots aprenem alguna cosa.

Però no vull dir adéu-siau sense fer un resum del que crec que han de ser els punts que ens han de fer seguir creixent com a fotògrafs aficionats.

· Cal que els que saben més ensenyin el que saben menys.
· Cal que escoltem a tothom i fem esforços per cercar temps per fer-ho. No és bo treballar sol.
· Cal treballar però gaudint al fer-ho.
· Cal fer fotos...

Així doncs fins l'any que ve i prepareu-vos si voleu treballar aquest estiu, hi ha forces propostes i molt interessats per fer treballs de fotografia. Si us plau no desapareixeu durant tot l'estiu, seguim en contacte. Felicitats Quim Botey, has demostrat ser el Millor, que no és poc. I per en Saurí, no cal dir massa paraules, gràcies per donar-nos el plaer de gaudir de les teves fotos.

Fins la propera Lliga i .... bon estiu.

Xavier

1

Lliurament num. 7

1 Puntuació 7è lliurament

Comentaris sense malícia

Es curiós com de vegades la reflexió i el poder posar temps pel mig fa que posicions que un pot tenir front a una sèrie de fets agafin un altre color , he de confessar que he fet i he desfet aquests comentaries dos cops ja, em podia més el cor que el cap. Finalment crec que he arribat a un punt d’equilibri que no se si serà el millor, però si mes no crec que em permet posar sobre el paper un fet que no passava ja fa força temps ens les nostres entregues: un encarament amb males formes entre un assistent a l’entrega i un jurat, ho sento però no ho puc acceptar, cal mantenir per sobre de tot unes formes.

L’esperit de les entregues és, abans que tot, un lloc on una persona de fora dona la seva visió del que li portem, i els portem de fora una mica per evitar aquella endogàmia que hem parlat ja altres vegades. Si aquesta son les regles del joc, que recordo hem instaurat nosaltres mateixos, en cap lloc hi entren les desqualificacions personals, els mals modus i els comentaris fora de to. Si no som capaços d’entendre això, per molt que de vegades el que diguem sigui fruit més del cor que del cap,  cal que ens ho fem mirar.

L’entrega, fora d’aquest fet aïllat, va anar bé, el jurat es va mostrar crític amb algunes obres, però amb arguments per defensar-ho.  La puntuació va ser una mica especial des del punt de vista que varen fer una gran diferencia de punts entre les capdavanteres i les demés de manera que podríem dir que és l’entrega amb puntuació més baixa, els seus arguments per fer-ho va ser que realment un cop passades les primeres, la resta, des el seu punt de vista, baixava  molt de qualitat. Com sempre, crec que cal acceptar el veredicte i aprendre el màxim de les opinions que varen anar expressant foto a foto i que podríem resumir en una frase que es va dir: “ si una foto no és bona ...... no la farem  bona per molt que la treballem”.

Sens dubte hi havia una foto, pel meu gust, que sobresortia de toles les demés i que crec que unànimement tothom va coincidir, un primer pla d’un gos ajagut davant d’un mas, en B/N i feta amb un molt gran angular que li donava un efecte espectacular, crec que en Saurí ens ha obsequiat, pel meu gust, amb una de les millors fotos de la Lliga. És simple, ben feta, ben treballada, enfosquint el primer pla per fer que l’important fos el gos .... una gran foto. El jurat també ho va considerar així.

 La sorpresa va saltar amb la foto d’en Sebastià Amaya, que també va guanyar. Era una foto d’estudi d’una noia amb un vestit blanc estirada al terra i fotografiada des una posició per sobre de ella, ja la veureu al Portaveu. Des el meu punt de vista, estava bé, però no per estar a la mateix alçada que la d’en Saurí. De totes formes, en Sebas va demostrant que està treballant de valent i que el seu lloc en la classificació no és fruit de la casualitat. Crec que molts hauríem d’aprendre del seu entusiasme i treball.  Ja ho he dit altres cops , la Lliga la guanya qui treballa, és una competició de regularitat.

Em varen agradar altres fotos, com la d’en Munrabà, un retrat de cos sencer, d’estudi. Ben composat i potser una mica més fresc que els que presenta habitualment i que al jurat no va agradar massa, tot i que el varen posar dels primers. El paisatge d’en Quico Guevara, que potser si miréssim en conjunt les darreres entregues, ens trobaríem davant d’un conjunt de paisatges, en B/N, que penso tenen molta qualitat. Des aquí li demanaria a en Quico que es penses de presentar-los com a treball conjunt al Festimatge del any vinent, estic segur que tindríem molt bona acollida.

A la tertúlia projectada, va sortir el tema de quan cal ó no tancar els retrats per donar mes interès a la imatge en sí. Un tema defensat amb vehemència per uns i rebutjat per els més puristes, aquí cada un té la seva pròpia idea i opinió del tema, però finalment semblava que la conclusió era que en general un enfosquiment de les vores ajuda.

Per acabar i tal vegada fora d’aquest comentaris, el Festimatge segueix endavant amb força acollida de públic, les exposicions tenen èxit i hi han comentaris per tots els gustos,  jo hi trobo a faltar una exposició de la gent de Fotofilm com a conjunt, per demostrar a tothom que fem fotos i son bones. Sé de cert que en Quim Sitjà ho ha intentat ja varies vegades però sense massa èxit, una llàstima. Podrien fer tots un esforç per preparar una bona exposició col·lectiva per l’edició de l’any vinent? Crec que és la nostra obligació com a fotògrafs fer una mica de pinya amb un Festival que l’any vinent serà ja la seva 10 edició. Jo llenço el guant..

Fins la propera entrega, QUE RECORDO ÉS TEMA OBLIGAT ...”el penjador” Salut

Xavier

1

Lliurament num. 6

1 Puntuació 6è lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega, ja és la 6na. Ens acostem a l’hora de la veritat pels que volen guanyar i la lluita sembla aferrissada al cap de la classificació, en Botey i en Saurí no afluixen i cada entrega és una final, però he de reconèixer que els dos estan donant una lliçó de varietat de temes a les fotos presentades i val a dir que totes son bones.

 Aquesta vegada hem tingut un jurat que podríem dir “de casa” en Miquel Tur, en Tino i en Pedro J. Edgby  ... penso que el seu discurs s’aguantava molt seriosament. Varen explicar el sentit del seu veredicte en forma de idees ben estructurades com la de que “ no importa la feina que hagi costat fer una foto, el que importa és el resultat final, si no està ben realitzat no pot estar davant”. ... a mi amb això ja em dona confiança un jurat, després puc o no està d’acord amb el veredicte.

La idea anterior ve arrel de la foto d’en Jordi Tardio, una composició en BN que representava una noia enmig d’unes vies de tren amb un telèfon i un tren que venia a la llunyania ( tot plegat una mica difícil de descriure en paraules.. la veureu exposada a la sala del FFC) tot amb un aire de composició irreal. La idea era molt bona, jo diria que molt original, però li mancava una mica de treball de postproducció ... hi havia ombres que no eren massa creïbles i d’altres petites coses que a la vista del jurat no varen agradar gens. Particularment ja he expressat la meva opinió d’altres vegades que cal fer fotos més originals, encara que potser no estiguin perfectes de postproducció.  Pel meu gust aquest cop el jurat va ser massa crític, era una foto atrevida i segur que per això se la van mirar molt més que d’altres que podríem dir que no arriscaven gens i que passen sense pena ni glòria restant en un univers de mediocritat que fins i tot els jurats no inverteixen temps en discutir si la composició és o no ben feta i la puntuació és sempre no massa alta ... encara que combrego amb la idea inicial de que quan presentem una obra cal que estigui ben acabada encara que sigui per respecte a la persona que la mira.

 El que si va ser una novetat és que dins de les obres guanyadores hi havia 2 paisatges, cossa gens habitual, és molt difícil que un paisatge sigui tant o mes valorat que un retrat ... amb això si que cal dir que el jurat va ser valent i va premiar els paisatges d’en Fillat i en Quico Guevara, veurem si aquesta tònica segueix  en altres entregues. Particularment , per mi la millor foto era la d’en Saurí, un retrat en BN que perfectament podria estar en la portada d’una revista de moda , ben fet i molt simple d’elements, però aquí ja tornem amb allò del gust personal.

Cal que mencioni també la foto d’en Sergi Cugat, una obra en BN, on es veia una figura de mig cos on mitjançant una tècnica de multi disparament o potser amb un sol tret i varis cops de flash ( perdoneu, però com no hi era no ho va poder explicar i la meva opinió és totalment suposada, en cap moment vull assentar càtedra...) va aconseguir un efecte molt espectacular amb expressions de cares, trobo que si be com ja és va comentar calia que es treballes una mica més la part central des del punt de vista tècnic, el resultat era d’allò més impactant. Penso que va ser una entrega una mica fluixa en conjunt, però de vegades això ja passa o potser vaig ser jo que no ho vaig saber veure...

Per cert i abans de finalitzar, aprofito per informar-vos que en la darrera Gala dels 50mm que organitza la Federació Catalana de Fotografia, el Foto-Film Calella va ser anomenat Entitat D’Honor de la Federació per la seva constant aportació a la fotografia del País. Seguim sent una entitat envejada per la seva feina i el seu tarannà innovador. Gràcies a tots per fer-ho possible. Cal que seguim així, la FUNCIÓ NO POT ATURAR-SE.

Fins a la propera entrega

Xavier

1

Lliurament num. 5

1 Puntuació 5è lliurament

Comentaris sense malícia

Ja som a la cinquena entrega i a destacar d’entrada és que el Jurat que havíem aparaulat, gent d’Arbúcies, ens ha fet el salt... no s’han presentat.  A l’hora de fer aquests comentaris no sabem encara perquè, però coneixent-los, segur que ha sigut un oblit involuntari,   son coses que passen.  De totes maneres els hi hem fet arribar les fotos perquè les fallessin i ens les retornin. Un altre per explicar en la ja llarga història dels “fallos”

 Un cop ressignats, hem fet el comentari de les fotos que havien arribat per ser projectades com si de fet no hages passat res, el que demostra que tenim ja un cert grau de maduresa.

 Aprofito ara per fer la reflexió de perquè hi ha gent que no vol portar la seva foto per ser comentada .... es potser por d’alguna cosa?  Crec que ha quedat ben clar que els comentaris que es fan son del tot respectuosos amb els autors i les obres.  De fet, respecto la seva decisió de no portar les seves fotos perquè tothom pugui dir el que pensa d’elles, però m’agradaria que vinguessin a veure les altres que sí volen ser projectades i donessin la seva opinió sobre les mateixes, tot entenent que els que portem les obres volem que siguin comentades per una cosa tant senzilla com és l’aprendre i avançar en el nostre saber de fotografia   ... be, no se si en trauré mai l’aigua clara d’aquest assumpte, però com a tot arreu hi ha d’haver-hi gent per tot i baixar al “ruedo” te sempre un component de valentia o  inconsciència que no tothom vol plantejar-se.

De les fotos projectades  em va agradar la d’en Casals, un paisatge inventat a base de forquilles, en BN , ben executat i molt espectacular.  La d’en Saurí, un nu d’esquena, en BN, enigmàtic però molt ben il·luminat.   En Toni López va fer una composició simètrica que sense voler al anar mirant-la anaven sortint com personatges onírics (un pallasso , una cara... ) segur que en Froid hi hages tret molt de suc...

 La discussió a nivell tècnic va sortir mirant la d’en Salicrú, una foto d’un esportista en un kayak en un descens de riu, tirat a velocitat ràpida amb els que aconseguia un efecte espectacular de l’aigua que l’envoltava,  li va donar un cert vinyeteig fosc al les vores i aquí va sorgir la polèmica de si aquest efecte millorava o empitjorava la foto, interessant, personalment a mi m’agradava tal com l’havia deixat.

 En Quim Botey ens va sorprendre amb una foto tipus bodegó que tal vegada projectada no era tant impactant com sobre paper, però que va encetar la discussió sobre fugues i d’altres punts de composició, crec que tothom hi va dir el que va voler i alguns vàrem conèixer detalls que potser no els teníem del tot clars.  Segur que els posarem en pràctica en noves fotos.

Vaig veure bones fotos en paper i que no vàrem rebre els fitxers per projectar , però em permetreu que no en digui res ... accepto el parer dels autors a no ser comentades. Fins la propera, feu bones fotos i que tots les pugem veure.

Xavier

1

Lliurament num. 4

1 Puntuació 4rt lliurament

Comentaris sense malícia

Bon any a tots. Després de les Festes tot torna una mica a la normalitat i una nova entrega ens posa en marxa, aquest cop amb tema obligat “street foto” o el que seria una “foto al carrer”. Com cada cop que hem fet un tema obligat ens hem preguntat si això dels temes obligats va o no amb nosaltres, personalment no hi soc massa entusiasta però val a dir que aquest cop l’entrega ha tingut aquell toc una mica nostàlgic de les entregues d’avants on no hi havia tant “copy-paste” de personatges etc. ..... Més idees i menys maquillatge.

En si tothom ha presentat una imatge ambientada al carrer, fins i tot qui no la tenia ha fet un esforç, ha tirat d’arxiu i endavant. Tot i amb això no puc deixar de fer una “estirada d’orelles” per l’Alex crec que amb el potencial que té, això de presentar una foto sense ànima ( sota la meva opinió personal)  i per sortir del pas, no és una bona filosofia ...  si molts cops he glosat les bones fotos que fa, aquest cop també he de poder dir que no m’ha agradat gens i que, repeteixo, no fa justícia al seu bon saber fotogràfic.

Aquest cop hem tingut un jurat molt bregat en “Fallos” que ja havia vingut altres cops i que més d’una vegada havia tingut moments complicats amb les seves decisions, però val a dir que aquest cop penso que tothom va sortir mes o menys convençut del veredicte, tot i que varen ordenar les fotos de forma no habitual aconseguint sorpreses a l’hora de puntuar. No deixa de ser una treta de gat vell per apropar-se al públic que era a la sala i trencar el gel.

Un d’ells, l’Andrés, que a demés és el President de la Federació Catalana de Fotografia, va explicar que la Federació esta intentant que com a regla general els jurats, de forma voluntària, valorin a l’hora de puntuar: Creativitat; Tècnica e Impacte. Em recorda el que vàrem fer nosaltres deu fer ja 20 anys ... al final tot torna, però és una idea que tal vegada podria tenir novament la seva gràcia.

De les dues fotos que varen guanyar em quedo amb la d’en Saurí, una imatge en BN amb una figura d’una dona encorbada amb un bastó al primer terme i al fons un grup de gent fent gresca que li donava profunditat, idea i història... penso que demostra una gran visió fotogràfica, allò que tots voldríem tenir i que únicament pocs tenen. Una passada de foto.

L’altre guanyadora la d’en Robert, ja va portar molta discussió en la nostra projecció. Bàsicament es tracta d’una foto on sobre una paret hi ha un cartell amb un nen desnodrit i un rètol de “Feliz Navidad”, que volia contraposar-se al que passa a l’altre costat de la foto on una noia passeja tranquil·lament per un carrer. ... Uf!! que difícil és expressar en paraules el que diu una sola imatge.  Ja la veureu al Portaveu.

La discussió va venir pel fet de que si be la idea era molt bona, el cartell genial, però el sol fet de llegir la frase tan simple, automàticament et condiciona la resta de la fotografia, per aquest fet li mancava una mica de força al altre cantó de la imatge, potser un altre tipus de carrer, de gent etc. ... Però això no vol dir que no és també una gran foto de reportatge al carrer.

Una foto que al jurat no va agradar, però que a mi em va agradar molt va ser la d’en Colo, una foto en color on una figura lleugerament moguda és davant d’una signatura gegant de Dalí de forma que l’accent és justament davant del cap, com si li sortís de dins... l’efecte és fantàstic, i a la vegada tant simple... Una idea senzilla en un món complexe!

Cal anar finalitzant... realment ha sigut una entrega diferent, potser perquè s’ha trepitjat per un moment el complicat jardí de les imatges que volen explicar històries, tant de bo hi passéssim més temps... valdria la pena l’esforç. Fins la propera entrega. Salut i bones imatges. Xavier

Lliurament num. 3

Puntuació 3r lliurament

Comentaris sense malícia

Darrera entrega del 2013, tema lliure, no va fallar ningú dels habituals, el que vol dir que la gent fa els deures i fins i tot gaudeix fent-los, o això penso jo.

Si entrem en matèria crec que les fotos que es varen presentar  eren bones en general, com a curiositat els retrats apallissen a les altres temàtiques com a fotos que son més puntuades,  es clar que si un retrat està ben fet com el de l’Alexandra, un retrat d’una reina del gel,  res a dir ... em va encantar, ben feta, ben treballada, molt espectacular i fantàsticament tendra. Per altre part fer una foto, amb una sola ballarina i un mocador, ben il·luminada i simple, com la que ha presentat en Saurí és un luxe pels que les podem veure.

En l’escrit del mes passat vaig fer una crida a la valentia de fer fotos amb tema,  crec que en Colo ens dona una  pauta a seguir amb la foto que ha presentat aquesta entrega i que ell mateix l’anomena com “el sexe dels àngels” , una visó onírica ... cal que en prenguem nota ? No puc descriure-la, hi ha imatges que no es poden explicar ... perdrien la màgia. Si podeu, com aquesta entrega estarà penjada als locals del FFC veniu i la mireu ... val la pena.

A la tertúlia, va sortir un tema que mai havíem tractat, la foto den Cugat, un retrat ben fet i amb caràcter,  li havia afegit una circumferència a sobre, com si fos la que portava en Roger Moore a la sèrie televisiva “el santo”.  La polèmica va sorgir de si era o no supèrflua aquesta  afegida, totalment artificial. Hi havia la opinió que era realment el que donava informació del que volia transmetre l’autor sobre el lector front a l’altre de que aquest afegitons no milloren les fotos, interessant discussió. Particularment crec que els autors han de fer servir qualsevol medi que hi hagi al seu abast per donar a conèixer la seva idea ... si mes no una bona discussió i enriquidora com sempre.

El jurat va fer la seva feina, es va veure clar que no era un jurat amb ganes de brega,  força clàssic en els seus plantejaments però que tenia les seves idees i les va explicar, com sempre als millor classificats els hi va agradar i als pitjors classificats no tant, però si mes no “el respetable” va aplaudir quan varen acabar ... això diu molt del nostre nivell d’educació front als jurats vinguin d’on vinguin. ... cal seguir així, que pels jurats venir a fallar a Calella sigui un plaer i un honor. Depèn de nosaltres.

Per acabar, recordar que la propera entrega,  tenim tema obligat... “Street foto” així és que ja podeu agafar les càmeres i al carrer... gaudiu i treballeu. No vull acabar sense desitjar-vos UN BON NADAL i UN MILLOR 2013, que les festes nadalenques us portin felicitat, il·lusions i BONES FOTOS. Fins l’any que ve...

Xavier

Lliurament num. 2

Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia

Segona posta en escena, que al meu entendre podria classificar-la com una entrega pausada, amb un bon nivell de fotos, poca feina pel jurat, que venia aquest cop de Sant Feliu de Guíxols. Pel meu gust varen escombrar una mica cap a casa amb les fotos on sortien personatges que varen ser fotografiats a la darrera trobada de la Federació Catalana a Sant Feliu ...  - perdoneu la frivolitat del comentari-. Frivolitats a part, el jurat va fer un fallo molt d’acord amb els seus plantejaments, que podran agradar o no, però els van defensar amb seriositat.

 Com a comentari al marge, ja fa anys que vinc fent una estadística dels diferents jurats que van venint en base a l’agrupació d’on provenen, i us he de dir que els de Sant Feliu sempre fan un fallo amb uns valors a les fotos molt i molt baixos, és a dir, que sempre ho fan de la mateixa manera ... això vol dir que tenen una coherència amb la forma de fer les puntuacions, encara que particularment, i com a opinió personal, no m’agrada ja que penalitzen molt a fotos que no ho mereixen ... però és el jurat escollit i cal respectar-ho, per això els hem portat.

Si anem al comentari pur de l’entrega, la foto d’en Botey, un retrat en BN, molt ben fet com sempre i millor imprès ... com sempre. Això em porta a comentar una de les coses que va sortir en el debat de les fotos:  el tema va de que les noves impressores de tinta estant donant unes qualitats molt millors que el paper de color que habitualment fan servir els laboratoris per positivar les fotos. La polèmica està servida, però fredament cal dir que la gent que té una impressora de tinta, és ben cert que porta unes impressions de bandera. També mencionar que el cost de cada impressió és molt més gran i que de vegades això també influeix, ja no parlem del que costa comprar una impressora d’aquest calibre.  Potser ens podríem plantejar si hauria de ser l’entitat la que comprès una impressora i la posés a l’abast dels socis ... però com que tots ens coneixem..., aquesta possibilitat em fa una mica d’angúnia ja que no sé si sortiria rentable a la llarga i després seria un altre ferro mort de fàstic a un racó

Després del parèntesi i tornant a l’entrega, m’agradaria mencionar la foto d’en Saurí, un altre cop donant lliçons de mestria fotogràfica, una foto aparentment simple d’una model amb un llençol, però amb un tracte de la composició i la llum d’allò més bo .... La foto de l’Asensio, un retrat que vol utilitzar la tècnica pictòrica del “clar-obscur” per fer que el lector tingui una sensació de dramatisme,  potser no tant bona com la de l’altre entrega, i que pel meu gust la còpia en paper no li feia justícia. Al jurat no li va agradar gens.

Curiosa la polèmica que es va encetar al parlar de les fotos d’en Buch ( Un retrat d’estudi en BN, d’una persona de pell negra amb un colom blanc, i amb la imatge de mig cos, perfecte de treball). La d’en Munrabá (una imatge també d’estudi de cos sencer amb dos tamborets, feta en color, molt ben il·luminada). I finalment la d’en Arenaza, també un retrat en color d’una model, amb un tractament de llums exquisit). La qüestió a debatre era, on és realment l’interès de la foto ? Cal fer cos sencer quan l’interès és únicament a la cara, per exemple? Va ser un debat animat i ben defensat per cada un d’ells, particularment soc dels que crec que tot els que ens faci fugir del punt d’interès de la foto sobra, però com sempre aquesta és una opinió personal.

Per acabar, i veient aquesta entrega, començo a pensar que ens estem aburgesant massa, trobo a faltar aquelles fotos “canyeres”,complicades de vegades però sempre arriscades, que anaven a les primeres o a les darreres posicions .... És que no volem avançar?. N’estic una mica massa tip del retrats, que no discuteixo que siguin bons, però crec que el model de foto de “poso un retrat de mig cos en un bon fons i ja val” ha de començar a desaparèixer. Ja sabem que ho sabem fer !!!! ...... anem a per altres reptes .... Siguem agosarats !!! ....  Foto Film sempre ha tingut l’estigma d’anar davant en molts aspectes ... No perdem la identitat i avancem cercant nous horitzons que ens facin diferents i pel que siguem admirats.

Bé, desprès d’aquesta arenga desafio a qui vulgui fer-ho, tindrà tot el meu recolzament i simpatia. Sempre endavant!

Salut i fins la propera.

Lliurament num. 1

Puntuació 1er lliurament

Comentaris sense malícia

Ben retrobats a tots, torna a començar una nova Lliga a l’entitat, es una mica com allò de tornar al cole... retrobes amics que no has vist en tot l’estiu. Es parla del que s’ha fet, de les vacances, dels viatges, sortides , es pregunta per les famílies i fins i tot de les noves adquisicions de càmeres, impressores etc... l’única diferència és que aquí no anem en bata. Però desenganyem-nos... fa il·lusió i molts ja en teníem ganes. La participació ha estat de 43 obres, no està gens malament. Hi haurà batalla!

Hem tingut una entrega tranquil·la, reposada i amb força nivell al meu entendre, poca feina pel jurat que ha fer un fallo seriós i amb criteri, sense buscar-se problemes, va explicar les seves raons i com sempre varen convèncer a alguns i no massa a d’altres... però hi va haver-hi bon rotllo per part de tothom... - no, si al final n’aprendrem i tot de parlar amb els jurats –

Hi va haver-hi un quíntuple empat al cap de classificació dos retrats, un paisatge oníric, un muntatge en B/N  i una estelada pintada sobre un tors feta per l’Escalé que fidel als seus principis segueix pintant amb pinzell i pintura tot el que pot, ja fa molts anys que li veig fer i he de reconèixer que mai em deixa indiferent. 

 Interessants comentaris a les fotos projectades. Entre d’altes a la foto d’en Fillat que amb un carreró de “ses Illes” amb parets blanques i terra blau feia una composició simple, neta i tranquil·la, cosa força difícil per un paisatge urbà. En Colomer confessava que la seva foto era com allò de presentar una obra després d’haver fet un curset de photoshop, però la veritat és que era molt resultona i amb idea, cosa que no em sorprèn venint de qui ve.

Des la grada jove, en Fernando Rojas ens presentava un retrat d’estudi, en BN, molt ben fet i amb molta força expressiva. L’Eduard Mendoza presentava un contrallum, molt difícil tècnicament però ben resolt, que en la còpia de paper es notava encara uns petits “halos”.

En Quim Botey va portar una obra on el moviment es contraposava a la quietó, demostrant que qui ja ha arribat a l’excel·lència, te encara molts reptes a fer-se per anant avançant. La Foto d’en Puche, Un clown del Circ Laruy, molt ben resolta tècnicament. L’Enric Marré ens presentava una foto d’uns jardins a base d’una estructura de fusta que dibuixava una fuga cap el centre de la imatge, bon ull de fotògraf!

Com a comentaris a pensar van sortir a la foto d’en Arenaza, un retrat d’una noia sobre un sofà amb un enquadre molt atrevit. D’aquí va sortir les reflexions varies sobre quan cal o no tallar els enquadres.

Permeteu que des d’aquí faig una nova crida perquè la gent porti les seves fotos en format digital i es puguin discutir obertament. Respecto aquestes opinions que no volen que les seves obres puguin ser discutides, però crec que així no s’avança, i mes si després al emportar-nos les fotos al acabar el fallo.... molts cops ni les hem vistes. Per mi les entregues son com si anés a un museu a contemplar obres, si no puc parlar-les, llegir-les i gaudir-les, és com si no hi fossin. Crec que cal ser valent amb les obres que cada un fem, únicament escoltant opinions d’altres anirem avançant, al final son això...  opinions.

Bé, ja en hi ha prou pel primer Comentari sense malícia. La pilota ja roda i depèn de nosaltres que gaudim del partit... fins la propera.

Xavier Rigola