Foto Film Calella

40ena Lliga Social de Fotografia 2012/2013

Sopar de la Llum 2013 - Entrega de premis de la 40a Lliga Social

Classificació premiats: Josep Maria Saurí (guanyador de la Lliga), segon classificat Quico Gavara, tercer classificat Quim Botey, quart classificat Pere Giménez Ejby, cinquè classificat Joan Maria Arenaza i sisè classificat Joan Carles Marco.

Guanyadors de lliuraments: Josep Maria Saurí (3 lliuraments) Àlex Alsina i Albert Puche (2 lliuraments), Quico Gavara, Quim Botey, Pere Giménez Ejby, Joan Maria Arenaza, Joan Carles Marco, Robert Lluís, Joan Buch, Josep Maria Colomer, Jaume Escalé, Sergi Cugat, Glòria Masferrer, i Adrià Bancells (1 lliurament). També han guanyat un lliurament però no obtenen premi per no haver participat a TOTES les entregues de la Lliga: Felipe Escarmena, David Puig, Sònia Agell i Eduard Mendoza.

Debutants a la nostra lliga, que han fet el curset de FFC, millor classificats: Sebastià Amaya i Francisco Rojas

Entre totes les fotos que han guanyat els lliuraments de la Lliga, un jurat format per Agustí Padilla (Badia del Vallès), Josep Lois (Palamós), Manel Maya (Sant Adrià)i Andreu Nogueró (Sitges), han premiat com a Millor Foto de la Lliga, la de Àlex Alsina. Enhorabona!!

Els cinc primers classificats a la Lliga: Josep Maria Saurí, Quico Gavara, Quim Botey, Pedro Giménez Ejby i Joan Maria Arenaza, seran els representants de FFC a la Copa del Món d'Entitats Fotogràfiques amb 2 fotos cada ú. La resta, fins a 20 fotos, s'escolliran entre les presentades a la Lliga i que hagin estat visualitzades en format digital als diferents lliuraments.

Les votacions dels assistents al sopar Nit de la Llum varen atorgat el Premi a la Foto Popular de l'Any, de les presentades a la Lliga i a la Nit de la Llum, a la d'en Josep Maria Saurí. Felicitats!!

Fotos: P. G. Ejby

Lliurament num. 8 (final)

Puntuació 8è lliurament (FINAL)

Comentaris sense malícia

Al primer lliurament el meu comentari va començar com:“Ja hi tornem a ser, una nova edició de la nostra Lliga i ja en van 40.”Doncs com tot el que comença té un final, ara em caldria dir:“Ja hi tornem a ser, una nova edició de la nostra Lliga, i ja en van 40, ha arribat al final”. Poc a poc hem anat fent camí i darrera deixem ja moltes fotos, unes potser millor que les altres, encara que això és sempre un criteri molt propi i digne de respectar en tot el seu abastament.

La darrera entrega ha sigut molt interessant, d’entrada com el tema obligat ja portava cua: "REPORTATGE on no s’hagi alterat la realitat”. La polèmica estava servida. Què és un reportatge?, què vol dir que no s’alteri la realitat? Podíem aplicar filtres? Etc... realment ens agrada polemitzar!!!.

Al moment de les projeccions varen sortir algunes idees dignes de menció, d’entre elles n’hi va haver una que particularment em va fer pensar. “Cal que el fotògraf s’involucri en la foto?” Hi varen haver opinions per tots els gustos, però tinc la impressió que ningú va sortir convençut i amb una idea definitiva al respecte. De fet particularment penso que qui no s'involucra en el que fa, a la llarga, arribarà a la conclusió de que el que està fent no l’interessa.

El jurat, aquest cop composat per 4 persones de procedències i tendències molt diverses, no ho va tenir pas fàcil, hi havien molt bones fotos. Penso que varen complir amb el que se'ls demanava i varen explicar una per una el perquè de les decisions, cosa que els hi dona un punt més de credibilitat. Com sempre al “respetable” hi va haver qui hi va estar d’acord i d’altres no, de totes formes i tot “mantenint les formes” com es va fer, molts cops ens emparrem en defensar algunes batalles que ja d’entrada son indefensables .... però com diu en Serrat: “ que le voy ha hacer, nací en el Mediterraneo”.

Si he d’opinar sobre les fotos guanyadores, he de dir que la d’en Colo, era molt bona, en el més pur estil de reporter gràfic. La sorpresa salta amb la foto de l’Eduard Mendoza on es demostra una vegada mes que “la grada Jove” puja amb força, bona foto amb “punch” i maneres. Esperem que l’any vinent l’Edu segueixi com ho esta fent fins ara, si és així,  gaudirem de bones fotos. De totes formes, i sense menysprear aquestes, la foto d’en Saurí es mereixia un 20, fantàstica tant en composició com en contingut i demostrant que té la visió i la sang freda de qualsevol dels reporters amb nom internacional que estem acostumats a veure.

Arribat en aquest punt, i aprofitant l’avinentesa,  vull des d’aquests “Comentaris sense malicia” felicitar-lo per haver guanyat aquesta lliga de forma més que merescuda i afegir que encara que no li han posat gens fàcil, ha sabut entrega rere entrega presentar un ventall de fotos diverses però sempre amb intenció i ofici.  Sàpigues que si alguna vegada et dona per fer alguna exposició, jo hi aniré sabent que gaudiré d’un bon espectacle. Però, preparat que l’any que ve tots anirem contra tu ... de bon rotllo.

No vull acabar el meu escrit sense donar les gràcies als amics d’altres entitats que han participat també en aquesta 40na edició de la nostra lliga, tant de bo segueixin els anys vinents.

Gràcies als que entrega rere entrega han anat seguint aquest petit espai d’opinió, que no vol pretendre res més que fer reflexionar sobre el que passa en les entregues de la Lliga. M’agradarà retrobar-vos a la propera edició. Fins aleshores, que tingueu un bon estiu, que feu bones fotos ... i que els altres les podem veure.

Xavier Rigola

Lliurament num. 7

Puntuació 7è lliurament

Lliurament num. 6

Puntuació 6è lliurament

Comentaris sense malícia

Feia temps que no veia una entrega amb tantes fotos que m’agradaven… Realment trobo difícil el comentar unes fotos i les altres no, i suposo que en vista dels comentaris que es varen fer, a molts dels que érem a l’entrega els hi passaria el mateix.

Ha sigut una entrega amb molts retrats, potser el fet de que fos carnaval ha influït en aquest tema. El cert és que les fotos que han guanyat eren molt bones. La d’en Saurí, una foto d’estudi en blanc i negre, simple de lectura però molt ben feta. La de l’Alexandra, podria ser perfectament ser una vinyeta de còmic il·lustrat, mes barroca com acostuma a presentar però molt ben confeccionada i realitzada. Em varen agradar.

També vull comentar la foto d’en Felipe Bravo un paisatge amb tres zones perfectament delimitades, marronós de roca, gel de glacera molt blau i verd del bosc que donaven una sensació molt impactant. Un altre foto impactant la va presentar la Sònia Agell, amb uns ganivets sobre una paret i uns llavis molt vermells que contrastaven amb el gris de l’acer, molt interessant.

No ens deixen de sorprendre les fotos d’animals que presenten en Javier i en Vicente Ortega, amb qualitat i formes cuidades... de vegades l’enveja de poder ser allà on han fet la foto ens traeix de ben segur a tots.

El que “carinyosament” anomenem la “grada jove” segueix treballant amb força, ja he parlat de l’Alexandra, però també la Dolors Escamilla, amb un retrat de Dimoni molt “currat”; L’Eduard Mendoza amb una panoràmica molt correcta i treballada del Pont de Besalú; en Francisco Rojas amb una foto d’un model del curset de fa dos anys o el mateix Sebastià Amaya amb una foto d’estudi en blanc i negre van poc a poc demostrant que l’avenç es evident.

No vull deixar d’agrair abans de plegar a en Martí Busquets, la Sònia Castillejos i en Luís Alvarez el seu cop de ma fent de Jurat improvisat, dons el que havia de venir ens va fallar al darrer moment. Ho varen fer be i com es diu en altres àmbits “el respetable salió contento”.

Fins la propera entrega.
Salut

Lliurament num. 5

Puntuació 5è lliurament

Comentaris sense malícia

Nova entrega de tema lliure, on el fred ha fet que alguns dels habituals a l’entrega enviessin la foto i es quedessin a casa, tot i amb això força afluència potser per veure si aquesta entrega també portaria tanta passió com la anterior.

El jurat, que si be podria ser enquadrat dins l’anomenada “Grada Jove”, tenia ja experiència en la lliga i pel meu gust ho va fer de manera correcta, potser es va deixar emportar per aquesta mena de moda que porten aquesta lliga els jurats de fer salts als valors alts de les puntuacions, que sempre, i com a opinió molt personal, al final els posa en el compromís de posar dins el mateix sac i per la part baixa moltes fotos que els obliga a donar explicacions que tots sabem son difícils ….

No vull ara deixar de banda l’esmentar la tècnica que ens esta presentant en Toni Lopez en aquestes darreres entregues, fotos en 3D. Penso que ha entrat en una dinàmica molt interessant d’investigació. Les fotos ens poden agradar o no, com sempre, però penso que està en un moment de recerca i que un cop domini la tècnica i coneixent el seu habitual tarannà espectacular veurem grans obres… endavant Toni, ho esperem.

Un altre que ens ha sorprès amb una foto molt simple però que a mi m’ha agradat molt es en Miquel Casals. Foto que podríem descriure com “moguda” en la imatge però que ha buscat una simplicitat dirigida a donar-nos la idea, a demés la presenta en B/N per evitar que la presencia de colors pugui distreure’ns de l’objectiu final és, al meu pare, molt adient. Bon treball.

Al temps de posta en comú de fotos, va sortir el tema de si els retrats tenen que ser únicament de les cares o es també important afegir parts de la resta del cos. Hi ha hagut opinions diverses al respecte ja que la idea de que un retrat és això un retrat de cara i prou si de per si ja te suficient força expressiva, però que cal ser valent enquadrant-la, es contraposava amb la idea que l’ambient ajuda a donar força al retrat en sí …. i d’aquí hem derivat a discutir si quan algú fa una sessió d’estudi a demés de posar be al model és necessari posar un fons ja correcte i no pensar en que després retallaré i l’enganxaré en un altre fons, textura etc, cosa que ja comença a ser habitual i molts cops li fa mes mal que be al resultat final perquè els fons al ser extrets d’altres situacions tenen massa importància i es mengen el retrat inicial ….. Interessant tema que potser caldrà que en tinguem cura al pensar la composició dels treballs futurs.

No vull acabar avui sense convidar un cop mes a aquells participants de la lliga que encara no porten la foto en format digital perquè la podem comentar tots plegats, no costa res i penso que està ajudant molt a tots tant els que comencen com els que ja portem recorregut, crec que el grup ja ha aconseguit un nivell de comentari molt constructiu i personalment crec que és la única manera d’avançar. No hi ha entrega que no pensi que he après alguna cosa que aplicaré en les meves fotos futures … i honestament crec que no soc sol. Vinga perdeu la por!!!! , val mes una bona crítica que 1000 silencis estèrils.

Apa a preparar la propera entrega. Salut i BON CARNAVAL.
Xavier

Lliurament num. 4

Puntuació 4rt lliurament

Comentaris sense malícia

Ja hi tonem a ser…. una entrega amb tema obligat…. “el mon geganter”… tots a patir !!! Aquesta és, sota el meu punt de vista, el que pensem la majoria dels participants a la lliga. Molts cops penso que som masoquistes per posar temes obligats, però no val a oblidar que aquests temes els votem nosaltres mateixos en la reunió on es planifica la lliga.

Ja se que hi ha gent que opina, i no vull dir que vagin equivocats, que els temes obligats ens fan pensar una mica mes ….. però els fets son demolidors, cada any em fan veure que les entregues amb mes baix nivell fotogràfic son sempre les dels temes obligats. … aquí hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar del tot bé. Aquesta entrega ha tingut menys participació que la habitual, potser perquè els amics de Perpinyà han fallat en gran quantia … i no ho entenc ja que Perpinyà també té colla gegantera….

D’entrada un Jurat amb tots els ingredients per poder jutjar l’entrega des totes les perspectives, tenien sapiència en la fotografia i en el mon geganter. El primer Bon dia per la seva part al explicar el fallo ja deixa al “respetable” amb un pam de nas … “Quedem una mica dessabuts pel poc nivell que mostren les fotos presentades” … Hole tus h….. Així dona gust tenir un Jurat, sense complexes i dient el que es pensa ….

Després varen anar explicant el que ells esperaven de les fotos amb frases tant interessants com:
” Si una foto és bona, sempre serà bona i si una foto és dolenta per molt de maquillatge que li posem seguirà sent dolenta”
“Les fotos han de despertar alguna cosa en la persona que les mira”
“caldria que és tornes a fer una reflexió sobre la necessitat de re enquadrar algunes imatges”, “potser caldria obrir una mica mes els plans, estem tancant molt les imatges”
“els teles ens fan molt de mal …..”

I la que per mi es la millor: “fem anar molt el dit i poc el cap”… chapeau, feia temps que no teniem algú que tenia la valentia de dir coses sense amagar-se darrera dels efectes i eines tècniques.

Resumint, que ens van canta “les 40″ i ens van fer baixar del nuvol que habitualment som, on tot el que fem esta mes o menys be. …Sincerament crec que de quant en quant una mica de sacsejar l’arbre perquè caiguin les fulles mortes es terapeuticament necessari. I estic segur que hi havia algú que no estava d’acord amb els comentaris del jurat, ho entenc i en cap moment penso que no tinguin també raó però cal que hi hagin opinions per tot… és el que ens fa avançar.

Com veieu, avui no parlo de cap foto en concret … no em varen agradar, ho sento.

La pregunta és si per la darrera entrega on haurem de portar una foto de reportatge …. haurem fet anar mes el dit que el cervell… seria trist, ja que voldria dir que estem instal.lats en una poltrona on el nostre melic és el centre del nostre univers fotogràfic.

Fins la propera …
Xavier

Lliurament num. 3

Puntuació 3er lliurament

Comentaris sense malícia

En un ambient quasi nadalenc, en Miquel Tur i la nissaga Bernardez ( pare i fill ) ha vingut a fer de jurats d’aquesta entrega 3ra., val a dir que pel meu gust ho han fet be, mantenint una coherència en les seves posicions. També pel meu gust l’entrega ha sigut una mica freda, potser el fred de la nit ha contribuït a també. He trobat a faltar alguns dels incondicionals a totes les entregues, que si be han portat foto, no han assistit al fallo. 

Respecte a les fotos presentades voldria ressaltar la foto d’en Saurí, un B/N de composició simple però molt ben treballada conceptualment on es podia endevinar la idea sense mostrar-la obertament. L’Alexandra Alsina ha sorprès a tothom amb una foto en tons blaus molt ben treballada on cada vegada que la mirava m’agradava mes, crec que pot ser un valor a tenir en compte en un futur no massa llunya si segueix en aquesta línia.

La foto d’en Puche, un retrat ben ambientat, va portar una certa discussió pel fet de que potser la figura i el fons no corresponien des el punt de vista de degradació d’enfoc, es a dir era una foto on hi havia uns plans d’enfoc que no corresponien a la realitat de la foto un cop muntada, i a ran daixò es va obrir un debat sobre la necessitat de cuidar aquests plans d’enfoc quan es fa un muntatge d’una figura i s’afegeix un fons que li doni ambient. Un punt interessant i molts cops descuidat en el treball diari.

També molt enriquidor va ser la discussió oberta sobre la necessitat d’enquadrar les fotos al moment de disparar o la tendència a enquadrar posteriorment al moment de processar la imatge al Photoshop. Penso que totes les parts estaven d’acord que la idea de la foto cal tenir-la abans de disparar, però que molts cops cal enquadrar no massa fi i després reenquadrar al ordinador… molt interessant i apassionada defensa de les diferents propostes per part dels contertulians en la zona de projecció.

Un cop mes aprofito la situació per engrescar a tothom que porti la foto en format digital … parlar de les fotos és sens dubte el que ens farà ser millors i aprendre uns dels altres.

No vull acabar sense fer menció d’un “divertimento” que va presentar en Toni López, on obertament va explicar que la foto en qüestió, un cotxe en flames, era un treball que estava fent on volia aplicar unes idees que havia tret d’un tutorial i les havia volgut posar en pràctica, personalment crec que es un exercici d’honestedat i valentia portar l’ entrega un treball que un està fent perquè els demés donem la nostra particular opinió del resultat i poder millorar. Aquesta és una línia que en Colomer ja ha obert moltes vegades i que particularment trobo d’allò mes encertat.

Be dons apa, a treballar per la propera entrega QUE SERÀ EL 11.01.2013…. ATENCIÓ ÉS JA TEMA OBLIGAT: EL MON GEGANTER

Pels que no ens veiem al sopar de l’entitat que serà el proper Dissabte 22, que passeu unes BONES FESTES
Xavier

Lliurament num. 2

Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia

Ja hem fet la segona entrega, els motors comencen ja a anar rodats i la lluita per les primeres places es aferrissada, seguim amb un bon nombre d’assistents no tant sols presentant fotos sinó venint a l’entitat per escoltar el que es diu i creuar opinions sobre les obres presentades, ànim a tots això no ha fet res mes que començar.

Com a comentari inicial he de dir que no he vist, pel meu gust, una foto que sobresortís sobre les demés, i amb això no vull pas dir que la mediocritat ha sigut la tònica de l’entrega, sinó mes aviat que m’han agradat la majoria de les fotos presentades.

Si he de destacar algunes potser caldria esmentar els bons retrats d’en Cugat, en Botey o el mateix Amaya, tots amb molt de caràcter e intenció. No puc deixar de sorprendrem al veure les bones propostes que en Sebastià Amaya ens està presentant en aquest 2 lliuraments, tenint en compte que es un dels cursetistes de l’any passat, si segueix així tenim assegurada una bona lluita pels llocs capdavanters.

He d’esmentar també la foto, sempre trencadora i agosarada en el tema d’en Pedro Gimenez, bona posta en escena, tema punyent, bon acabat … per mi era una de les que haurà d’haver quedat al davant, però el jurat no li va agradar que no fossin nusos …. no penso comentar aquest punt.

Em va agradar la foto presentada per en Colomer, que poc a poc i com és habitual en ell va presentant un treball seriós en base a confeccionar unes fotografies que pretenen semblar les fotografies antigues, hi ha quelcom mes que un simple grafisme en elles, particularment m’agraden molt i m’agradarà veure tota aquest treball en una exposició global, segur que valdrà la pena.

Torno a encoratjar als participants que puguin, que també portin les seves fotos en format digital per que les podem comentar mentre el jurat fa la seva feina, no costa pas tant portar-les i penso que els comentaris son sempre enriquidors per a tot-hom a la vegada que emparem el temps mort abans de conèixer el veredicte.

Per acabar, no se si heu notat que no he fet cap comentari del fallo que els amics Serrano i Buixó de l’agrupació de Ripollet han fet aquest cop, es degut a que tinc molt de respecte a la feina dels jurats i a la dificultat que comporta jutjar en poc temps una seixantena d’obres per això únicament puc dir que no m’han agradat. Tot i amb això respecto el seu fallo.

Apa fins la propera entrega … el 14 de Desembre … quasi Nadal.
Xavier

Lliurament num. 1

Puntuació 1er lliurament