per P.G.Ejby
Aquest divendres tocava el primer dels tres temes obligats que tenim aquest any a la lliga, “color vermell”.
Al “pase” dels arxius digitals, es van comentar cada foto en grups de tres aproximadament, perquè tothom hi participes, el fet de fer-ho a les fosques i que no ens veiem les cares, fa que la gent s’engresqui i facin comentaris divertits, en aquest lliurament n’hi van haver alguns de molt bons.
Per tots es sabut que tothom te criteris molt diferents en quant a la fotografia, però ara es molt més palpable ja que, fotografies que agraden als nostres companys en el “pase”, desprès, en la tria que fa el jurat de les mateixes fotos en paper, els comentaris són molt diferents, i tot el contrari.
En la projecció es van comentar fotografies com la d’en Toni Carcolé, una perspectiva impactant d’un cotxe on semblava que anés a sortir de la foto. Una foto humorística d’en Jaume Bagó amb l’escenari de l’assassinat d’un tomàquet, amb esquitxades incloses. O la d’en Sergi Cugat que va portar una foto impecable, com sempre, però el comentari general era si es podia interpretar com el tema obligat que ens tocava. Tot hi haver un fons vermell i que la temàtica de la imatge anava sobre el foc, els companys, com més tard el jurat, van comentar que potser el vermell no era l’element principal de la foto.
Aquesta vegada el jurat estava format per en Miquel Viñas, Albert Viñas i Luis Leandro Serrano, noms molt coneguts en l’àmbit dels concursos, i autors d’un llibre amb les seves fotografies que ens van portar per fer una ullada i potser comprar-lo, un bon regal per aquest Nadal.
Les fotos guanyadores van ser les de en Joan Buch amb un bodegó impecable, i la d’en Quim Sitjà amb un muntatge on el jurat va destacar el reflex ben aconseguit d’una maduixa a l’aigua.
Altres fotografies comentades van ser les d’en Quim Botey amb una imatge d’un altre escenari d’un crim, avui la cosa anava de sang, on es veia una llitera amb un cos amagat per un llençol tintat per la sang del cos, i a més a més, el que captava l’atenció per complet eren uns pilars de pàrking amb línies vermelles que et conduïen fins el final de la foto, on et trobaves amb la mirada d’uns ulls, un element que potser no tothom van comprendre, però que funcionava.
De la foto d’en Pedro Giménez, un nu d’esquenes recolzat per dos finestres de fusta de color vermell, van comentar que potser hauria guanyat més amb els colors més pujats.
També es va comentar la foto d’en Quico Gavara, un primer pla d’una model amb la cara plena de sang, on lo realment fort era la mirada penetrant del personatge.
Pots descarregar el llistat del tercer lliurament,
aqui: per foto i diapo
