per P. G. Ejby
Com cada any, el primer dia de lliga, ens adonem que el nostre nombre de companys va creixent, així es va poder veure cares noves, alguns cursetistes que s´han enganxat al carro de la nostre lliga i també companys afeccionats a la fotografia d´altres agrupacions, que també volen formar part de Foto-Film Calella. Benvinguts tots.
Aquest any, el lliurament es fa en divendres, en comptes de dilluns, com es venia fent des de fa molts anys, es va veure també que alguns dels habituals no van venir, lapsus? Haurem de vigilar be els dies que hi ha lliurament.
Com es costum, varem posar les nostres fotos a la sala d´exposicions i ens asseguérem esperant el jurat, però molts no es van recordar d´una altre novetat a la lliga d´aquest any. Mentre el jurat fa la seva tria, els socis havíem de portar l´arxiu digital de la foto presentada i es faria un “pase” a la sala de l´agrupació, per comentar-les entre tots.
Abans de començar l´audiovisual, en Quim Botey va explicar que quan s´apaguen els llums i no ens veiem les cares, la gent es pot engrescar massa i fer comentaris que fan mal, així que va demanar que els comentaris fossin constructius.
Poca gent va portar l´arxiu digital, però era el primer dia, per el proper lliurament de segur hi hauran moltes més fotos, ja que va ser una experiència molt positiva.
Mentre tant, a la sala d´exposicions, el jurat format per Jaume Estapé i Miquel Alcaraz de Foto-Cine Mataró, i Emilio Reguero de Irún, va fer la seva tria, donant per guanyadores les fotografies d´en Sergi Cugat i en Jordi Morales.
La fotografia d´en Sergi Cugat era un autoretrat amb molta força, del qual van comentar que era inquietant, la seva ma en primer terme, envoltava el seu cos, donant una perspectiva molt original a la imatge.
La fotografia d´en Jordi Morales era un retrat d´estudi amb un esportista amb una pilota a la ma, una imatge tan senzilla com efectiva, a més un raig de llum que envoltava el braç i la pilota en forma d´espiral, donava una elegància afegida a la fotografia.
Una altre foto que va cridar molt l´atenció per la seva qualitat va ser la d´en Jaume Escalé, amb un personatge davant d´un cartell de cine on podíem contar fins a tres retrats en una mateixa imatge.
Com sempre van haver-hi també comentaris que van sorprendre, per exemple la foto d´una model, de la qual van comentar que estava ben feta, però li donaven menys punts, perquè la model no tenia les celles ben depilades, o la imatge d´un motorista, un bon retrat sense dubte, el qual es va castigar força, nomes perquè portava ulleres de sol i no se li veien els ulls, tot i que les ulleres formaven part del rol i l’estètica habitual dels motoristes, segurament que sense aquestes ulleres, el retrat hauria perdut molta força.
Tot i així, al final reconeixíem, que els companys de Mataró sempre comenten totes i cadascuna de les fotografies presentades, i es una cosa que la gent agraeix.
Per descarregar el 1er lliurament, clica
aqui: per foto
i aquí: per dipositiva
